Pere March Dols (Sóller, 1974) és un empresari nàutic solleric, dedicat al manteniment i lloguer d’embarcacions al Port, una professió que li ensenyà el seu pare i mestre d’aixa, Ignasi March, convertint-se així en la sisena generació d’aquest llinatge que es dedica a un negoci relacionat amb la mar. També és un dels afectats per les licitacions que farà Ports IB per l’ús de les rampes i els amarraments a Sóller, una situació que li podria costar el tancament del negoci de lloguer de barques que obrí fa més de deu anys.

- Com començà el negoci de lloguer d’embarcacions?
- La nostra costa és molt preuada i els turistes la volen veure des de la mar. Al Port amb els anys s’ha anat formant una petita xarxa de petites empreses que ens dedicam a l’explotació de barques de lloguer perquè els visitants puguin sortir a la mar. A poc a poc, aquest teixit ha anat creixent i hem anat omplint un buit fins a arribar a tenir un sector local.

-Com vos organitzàveu fins ara?
- Cada empresa sol·licitava a Ports IB uns drets per usar la rampa (que permet posar una barca dins l’aigua i tornar-la a treure i a la vegada fer-ne un ús comercial). També ens assignaven un dret d’amarrament d’un nombre determinat de barques durant la temporada per amarrar les embarcacions de lloguer. Fins al moment, aquest sistema ha funcionat molt bé a Sóller, perquè no hi ha hagut aglomeracions per tirar una barca a la mar. També sempre ens hem avingut entre les empreses.

- Quin ha estat el detonant del canvi de model de gestió que vol posar en marxa Ports IB?
- S’ha agafat com a model el port de Ciutadella. Allà hi havia una gran aglomeració d’empreses del sector, afegit a molt de trànsit marítim en un port molt estret i la solució va ser fer un concurs obert per al dret d’ús de la rampa. Les condicions de la subhasta eren que el 85% de la puntuació es valorava en funció de l’aportació monetària i la resta de punts en funció de millores que aporta cada empresa. Ara volen implantar aquest sistema per tot, i sembla que el primer port que tenen damunt la llista és Sóller.

- Per què Sóller i no un altre port?
- Perquè està de moda i han vist que hi poden treure rèdit econòmic.

- Què s’ha pagat a Ciutadella pel dret d’ús de la rampa?
- Allà s’han tret sis lots de cinc drets de rampa (en total 30) i s’han arribat a pagar 35.000 euros. Si aquest model l’exportam aquí, ningú de noltros el podem pagar, perquè no guanyaríem res. Fins ara pagàvem 600 euros per barca pel dret d’ús comercial de la rampa i aquest preu ens permetia fer feina dignament.

- Quines conseqüències pot tenir per Sóller el nou concurs?
- Sobretot la pèrdua del teixit empresarial local, perquè estan obstaculitzant una activitat econòmica de petites empreses, algunes amb una sola embarcació, que automàticament ja quedarien fora del concurs i, per tant, significa el tancament del negoci. En segon lloc, la solució podria ser pitjor, perquè les empreses de fora sí farien us de la rampa, que compartida amb particulars, podria convertir-se amb una aglomeració real. Podríem arribar a veure cua de remolcs fins al túnel els matins de les 8 a les 10. Això ara no passa perquè el problema de saturació de remolcs de barques de lloguer al Port, no existeix.

- Això serà igual pel dret dels amarraments?
- Sí. També serà un problema perquè afavoreix la gent adinerada, no local i amb un poder adquisitiu tan elevat que poden oferir milers d’euros per quatre amarres al port sabent que potser no en faran ús, sols per eliminar competència. En el meu cas, tenc cinc barques amb cinc amarraments temporals, però si no guany un lot al concurs, he de vendre les barques i no contractar ningú, i això igual per a tots els altres companys de la resta d’empreses de lloguer.

- A quanta gent pot deixar sense feina el nou sistema?
- En general, les empreses del sector podem donar feina a més de 50 persones d’aquí. Si tancam, afectarà moltes famílies locals. Sabem també que hi ha empreses d’àmbit nacional esperant a què surti una subhasta.

- Quantes empreses operen ara?
- Som entre 15 i 20 petits empresaris d’aquí, entre amarraments i dret d’ús de rampa. Per tant, afecta a tot un sector que podria deixar d’operar a partir de l’any que ve. Molts són autònoms amb una sola persona que viu d’això.

- Què demanen a l’administració?
- Obrir un diàleg amb noltros per poder explicar el cas concret de Sóller. L’administració ha pres decisions sense pensar amb les conseqüències, sense empatia i fent feina dins un despatx pensant només amb la part econòmica. No hi ha hagut voluntat de parlar amb els afectats ni s’ha convocat cap reunió, tot i que ho hem sol·licitat diverses vegades. Tampoc ha vengut ningú a comprovar que no estam igual que a Ciutadella.

- Ara acaba la temporada, com es prepara per la vinent?
- Normalment, invertíem amb millores a les barques, però hem paralitzat qualsevol reforma perquè potser l’any que ve no podrem fer us comercial de les embarcacions. Això crea inseguretat i estam preocupats perquè no ens deixaran fer feina.