Era el 2011 quan una gran sequera deixà a la vista les restes islàmiques que s’amagaven davall les aigües del Gorg Blau. De llavors ençà, l’equip d’arqueòlegs format per Pablo Galera i Jaume Deyà, juntament amb el medievalista Plàcid Pérez treballen per preservar i visibilitzar el jaciment d’Almallutx, el qual es troba en perill de desaparèixer per complet. Arran del darrer episodi ocorregut al jaciment on s’han espoliat dues tombes, l’equip que ha investigat durant tretze anys l’assentament augura un mal futur de les restes per mor del mal finançament i la manca de compromís de l’administració pública. Tot i que els arqueòlegs reconeixen que ja sabien a què s’enfrontaven quan decidiren apostar per Almallutx, «es tracta d’un referent a nivell estatal i a tot el Mediterrani d’època islàmica i l’administració continua sense tenir-hi interès», expressà el codirector, Jaume Deyà.
El projecte en si arrancà un any més tard quan l’equip presentà al Consell una proposta per preservar d’urgència el jaciment. En aquell moment Galera i Deyà havien trobat restes en superfície i, aquest motiu fou suficient per iniciar un període d’excavacions. La troballa de més restes va derivar en la incorporació dels dos directors dins la xarxa científica. Durant els dos anys següents es prepararen tres campanyes amb tres excavacions d’uns quinze dies «per rescatar el que es pugui, abans de les plogudes i de l’empitjorament de l’estat de les restes en superfície», comentà Deyà. A mesura que anaven passant els anys, «les ajudes promeses per l’administració no arribaven» i l’equip posà en marxa un projecte de Crowdfunding per finançar l’estudi d’Almallutx. Provisionalment, s’establiren en unes sales de Can Xoroi (Fornalutx) que s’adaptaren com a laboratori i espai d’emmagatzematge de les peces.
És durant el 2015 quan l’equip fa una aturada i deixa d’excavar el jaciment, però continua amb la difusió i investigació al laboratori i també el promociona mitjançant visites guiades a l’embassament del gorg, si bé es van mantenir reunions amb l’Ajuntament de Palma i Emaya «per intervenir el més urgent als dos cementiris musulmans i la mesquita». Tot i la insistència dels investigadors, no es trobà el suport esperat i «els cementiris es van perdent per l’erosió de l’aigua i per l’espoli. De fet, el jaciment I pràcticament ja no existeix» i el cementiri II «que estava amb més bon estat, ara l’han espoliat», digué Deyà.
Per això demanen el mateix tracte que altres restes i jaciments situats en altres parts de Mallorca situades a la costa o afectades per terrenys prop de la mar i poder excavar de manera urgent en els terrenys. «És una qüestió de voluntat, perquè l’envasament no desapareixerà, però en 50 anys no hi haurà res del jaciment», expressà Deyà. Malgrat tot, visiten l’assentament de manera periòdica, però és «una responsabilitat que no és nostra, sinó que hauria de ser l’administració qui vetllàs per recuperar i preservar aquest patrimoni».
La història
El jaciment d’Almallutx, que va desaparèixer a causa d’un incendi, ocupa una superfície de 120.000 metres quadrats i la seva importància rau a ser el nucli principal de resistència islàmica de l’illa al llarg de la conquesta de Mallorca (1229-1232). La investigació de les restes podria donar a conèixer més informació sobre l’estructura i organització de la comunitat rural islàmica, ja que a les Balears hi ha poca informació d’aquest període. El fet que l’assentament estigui davall aigua condiciona la preservació tant de les estructures com de les restes, per tant, la continuació de les excavacions aportaria dades sobre la societat i la resistència islàmica de l’illa. L’equip d’investigadors diuen que Almallutx «és un cas únic que s’hagués pogut documentar si els darrers 3 anys s’hi hagués invertit».
