Sebastià Alzamora, Eduard Sanahuja, Marta Julià, Carles Sala, Aina Riera, Biel Barnils, Víctor Gayà i la revista Els Marges: aquests són els autors i curador dels darrers títols de narrativa, poesia, teatre i assaig que ha publicat l’editorial Lleonard Muntaner aquest 2024, amb un especial esment a les obres guanyadores i finalista dels Premis literaris Pare Colom d'Inca.
Sebastià Alzamora, ‘Rafel’
L’editorial recupera un clàssic de la poesia mallorquina contemporània trenta anys després de la seva aparició, amb el pròleg original de Miquel Àngel Riera i amb un de nou escrit per Miquel Àngel Adrover: «A Sebastià Alzamora li va tocar créixer massa aviat», diu Adrover. «D’un segon per un altre va haver d’abraçar la fosca de les absències i va decidir encarar-s’hi, parlar-hi de tu a tu, parlar a totes les morts a partir de la mort que li era pròpia en la carn de l’amic i, com que ho va aconseguir de ple, avui celebram que fa trenta anys que en Sebastià Alzamora va publicar el seu primer poemari».
Eduard Sanahuja i Yll, ‘Mal menor’
‘Mal menor’, d’Eduard Sanahuja, és la poetització de l’experiència d’un nen de cinc anys que pateix una greu malaltia que l’obliga a abandonar l’escola durant un curs acadèmic. La mirada del nen i del poeta adult es confonen en un llenguatge poètic directe, que cerca en la imatge la via de comunicació amb el lector. El llibre, en suma, és un homenatge a la memòria, a la mirada primigènia de la infantesa i a les mestres que ens van ensenyar l’abecedari del cor. I sobretot, un homenatge a la mateixa poesia. L'obra ha estat mereixedora del Premi de poesia mediterrània Pare Colom d'enguany.
Maria Julià, ‘Alguna cosa més enllà’
‘Alguna cosa més enllà’, obra guanyadora en la categoria de narrativa del Premi Pare Colom d'enguany, és un recull de contes que explora la intimitat de la dona en diferents moments vitals, des de la infància fins a la vellesa. Fragments de vida que transiten en la necessitat d’encaix en una mateixa i en el món. És la segona incursió en la narrativa de l'escriptora i professora de llengua catalana i literatura Marta Julià Satorra (Sant Fruitós del Bages, 1984) després de ‘L'illa dels records’ (2018).
Carles Sala, ’La cabana’
Un vespre d’intensa pluja, una dona més aviat rude i un jove especialment immadur arriben a la remota cabana on viu en Salvador, un vell entranyable tocat per un misticisme singular i per un punt de bogeria. A conseqüència de les condicions meteorològiques i de la geografia de l’indret, els tres personatges queden aïllats i han de conviure onze dies en el petit univers que ha creat en Salvador. Una obra de Carles Sala i Vila guardonada amb el Premi de teatre mediterrani Pare Colom.
Aina Riera Serra, ‘Aquest llegat’
Quin espai queda per a la poesia després d'Auschwitz, la cursa armamentística nuclear i la substitució intel·lectual per part de les màquines? ‘Aquest llegat’, de la poeta mallorquina Aina Riera Serra, parla de l’esperança activa i del crui que s'obre perquè la vida —i també l'escriptura— es desclogui, aparegui, es deixi sentir. Perquè en temps de barbàrie i d'IA, es pugui fins i tot escriure poesia. Aquesta obra va ser finalista del Premi de poesia mediterrània Pare Colom.
Biel Barnils, ‘Caminades’
Això no és només un recull de curioses guies impossibles per travessar valls, muntanyes, mars i tota casta de territoris catalans o estrangers, és un prodigiós joiell d’aventures que ens convida a recórrer trajectes tel·lúrics carregats d’humor que es llegeixen amb el llenguatge ultrasònic dels somnis. Amb un ritme frenètic, una agilitat lingüística endimoniada i una extraordinària potència imaginativa, Biel Barnils ens proposa un bon grapat de caminades esbojarrades que canten els mil i un tresors secrets dels racons del nostre món.
Víctor Gayà, ‘La copa buida de Mahler’
Molts dels relats que conformen ‘La copa buida de Mahler’ estan travessats per la música, per les músiques, però hi ha un motiu que els unifica a tots: el sentiment contemporani d’allò tràgic en una ampla varietat de registres, des de la tragèdia quotidiana de l’home comú fins a la mesquina tragèdia de l’home important. Amb aquests antiherois tràgics, Víctor Gayà compon unes peces literàries plenes d’imatges suggeridores i de continguts filosòfics, que donen sentit a la quotidianitat i a la mesquinesa.
Els Marges, ‘Literatura catalana’
Des de la seva fundació el 1974, la revista Els Marges ha tingut com a objectiu destacat promoure i difondre el coneixement de la literatura catalana del segle XX. Així, s’hi ha anat gestant un relat de la història de la literatura catalana d’aquesta època que avui recollim en aquesta antologia d’articles sobre la literatura produïda als Països Catalansentre finals del segle XIX i la guerra civil, i que també vol ser la celebració del primer mig segle de la revista (1974-2024).
