Entitats socials que combaten la problemàtica de l'habitatge, així com el Govern, veuen lloable la voluntat de la Comissió Europea de fer passos «palpables, concrets i eficaços» en matèria d'habitatge i reclamen que s'atenguin les circumstàncies concretes de cada territori i, en concret, les singularitats que presenta l'emergència residencial a les Balears.

En aquest sentit, s'han pronunciat representants de la Xarxa Europea de la lluita contra la pobresa a les Balears (EAPN) i de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a Mallorca, que encara que veuen amb bons ulls les intencions de les institucions europees, lamenten que només s'impulsin polítiques quan la crisi arriba a determinats col·lectius després de dècades perjudicat les classes vulnerables.

Des del Govern, per part seva, celebren l'impuls que les institucions volen donar a les polítiques d'habitatge per la importància de la problemàtica en el territori al mateix temps que reivindiquen les mesures que l'Executiu presidit per Marga Prohens està desenvolupant.

La Comissió Europea vol fer passos concrets en matèria d'habitatge per a exercir un paper més rellevant en aquest àmbit, però sense deixar de respectar els principis de subsidiarietat i proporcionalitat, ja que pretén «secundar i no tant substituir» els estats membres i les entitats locals, que continuaran tenint les principals competències.

Així ho ha indicat recentment el vicepresident de la Comissió i responsable de la Promoció de Model de Vida, Margaritis Schinas, durant un debat sobre habitatge assequible en la seu del Parlament Europeu a Estrasburg.

«L'accés a un habitatge assequible, inclós l'habitatge social, sustenta no sols la cohesió social, sinó també el creixement europeu i la competitivitat», va afirmar. El vicepresident de la Comissió ha insistit que l'habitatge serà una prioritat en el pròxim cicle polític i ha anunciat que per primera vegada Brussel·les posarà en marxa un pla per a abordar els factors estructurals de l'emergència residencial.

El director tècnic de EAPN Balears, Andreu Grimalt, encara que valora la voluntat de les institucions europees, ha lamentat que s'hagi hagut d'esperar que l'emergència residencial copeji la porta de les classes mitjanes i determinats col·lectius com els funcionaris o les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat «malgrat que des de fa molts anys els col·lectius vulnerables ja sofrien aquest drama».

Els plans de la Unió Europea consisteixen, a grans trets, a oferir assistència tècnica als Estats i les ciutats i a impulsar, més enllà de regulacions, recursos addicionals per a afrontar la falta d'inversió en el sector de la construcció i reforçar l'oferta.

Així, s'estaria treballant al costat del Banc Europeu d'Inversions (BEI) en una plataforma d'inversió per a l'habitatge assequible amb l'objectiu d'atreure inversions públiques i privades. La Comissió proposarà injectar liquiditat en el mercat permetent als Estats membre duplicar les inversions previstes de la política de cohesió en habitatge.

Grimalt ha expressat els seus dubtes respecte a l'efectivitat que poden tenir les mesures impulsades des de Brussel·les i quantes competències poden assumir, atenent igualment el fet que els mateixos partits -en referència a PP i PSOE- que «mai han mostrat valentia», són les formacions majoritàries en les institucions comunitàries. Per a Grimalt, la clau d'aquestes futures polítiques passa primer de tot per deixar de pensar en l'habitatge com un bé de mercat i prioritzar la seva funció social.

Per part de la PAH, la seva portaveu, Àngela Pons, ha reclamat que les polítiques comunitàries tinguin en compte les especificitats de cada territori i que els mitjans que es mobilitzin vagin destinats exclusivament a ajuda social i habitatge públic, entenent que la construcció privada «està més que protegida».

Pons subratlla que només adquirint habitatges buits de grans tenidors ja s'estarien aconseguint resultats immediats. «Si demà desnonen un company, no hauria d'esperar dos anys per a tenir una alternativa», argumenta. La representant de la PAH insisteix que les Balears i Palma, al costat d'altres territoris i capitals, s'enfronten a un problema residencial «molt seriós» amb els residents entre els principals perjudicats.

Els activistes en defensa dels afectats per les hipoteques, encara que admeten que hi ha sòl on construir, aprofundeixen en el fet que, almenys en l'arxipèlag, hi ha molt d'habitatge buit susceptible de ser rehabilitat, a preu més baix que la nova construcció.

Per part seva, el director general d'Habitatge i Arquitectura, José Francisco Reynés, posa l'accent que a les Balears, com en altres regions europees similars, una problemàtica que és global s'accentua encara més per la condició de territori limitat amb l'afegit d'una pressió turística que no distingeix entre grans ciutats o petits nuclis. «Si s'arriba a plantejar una actuació a nivell comunitari d'una intervenció del mercat de l'habitatge s'hauria d'analitzar l'impacte real en un territori com el nostre», argumenta.

L'habitatge a les Balears

Tant la EAPN com la PAH coincideixen en el context d'emergència residencial que travessa l'arxipèlag i la necessitat d'activar mesures urgents. Des de la PAH, adverteixen que són centenars els casos d'habitatges en les quals es veuen obligades a conviure dues o tres famílies, amb els efectes psicològics que aquesta circumstància està tenint sobre la població. «No són per a res casos aïllats», alerten.

Grimalt, per part seva, insisteix en la necessitat que les polítiques d'habitatge prenguin un gir de 180 graus a fi d'evitar que situacions com els assentaments de caravanes o els infrahabitatges passin d'anècdota a generalitzar-se.

«Si ara s'accelerés la construcció d'habitatge públic, encara es necessitarien uns 15 anys per a poder tenir un parc en condicions», adverteix, la qual cosa al seu judici duu a «moltíssimes persones a seguir condemnades a no poder accedir a un dret com és l'habitatge».

Amb dades de gener d'enguany, l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) gestiona 2.362 habitatges per a una llista de 4.366 persones a l'espera d'una adjudicació. En l'últim any, aquesta xifra ha baixat un 6,7% per l'adjudicació d'habitatges, però també per les baixes per diversos motius.

La PAH, per part seva, posa l'accent sobre els 1.000 desnonaments que es van registrar l'any passat a les Balears i en els 178 que es tenen constància segons dades oficials en el primer trimestre d'enguany.

A més, els activistes tenen constància d'uns 40.000 habitatges buits de grans tenidors, amb dades de 2022, i sobre el fet que el 70% dels propietaris que tenen habitatges en lloguer no estan registrats, circumstància que impedeix als inquilins optar a les ajudes públiques.

Davant aquest escenari, el Govern, a través d'un «pla de xoc» amb diverses línies d'actuació, aspira, en una primera fase, al fet que surtin al mercat més de 7.000 habitatges a preus assequibles per als residents. En concret, el programa 'Construir per a llogar' té planificades uns 4.000 habitatges i en una primera fase ja s'han signat convenis amb ajuntaments per a construir uns 1.800 habitatges, la majoria a Palma.

Amb el programa 'Lloguer segur', que es presentarà pròximament, s'espera treure al mercat en una primera fase entre 2.000 i 3.000 habitatges buits amb preus un 30% per sota del preu de mercat.

L'Ibavi està planificant ara com ara la construcció de 600 habitatges protegits. L'Executiu autonòmic prepara, a més, una nova llei d'habitatge, que està ara en procés de consulta previ a l'elaboració de l'esborrany de l'avantprojecte.