Divendres passat, 4 d'octubre, la Plataforma per la Llengua va organitzar un seminari per a analitzar diferents models lingüístics d'escola: el model de dues línies (que separa l'alumnat en funció de la llengua que triï) o el model que promou la convivència de tots els alumnes en un únic sistema en català. Organitzat al Centre Flassaders de Palma, el debat va comptar amb Maria Carmona, d'Unió Obrera Balear; l'activista Maria Antònia Font, el filpòsof Jordi Martí Monllau, i Berta Serra, coordinadora d'Educació de Plataforma per la Llengua. Tots quatre, moderats per Marina Garcias, membre de l'Executiva de l'entitat, varen debatre sobre quins són els elements que han de conformar l'escola en català perquè sigui un element de cohesió social.
Els ponents varen analitzar quines són les tasques essencials per a l'escola en català com a col·lectiu, si és convenient segregar l'alumnat en línies, si l'actual model de conjunció és suficient o si encara hi ha marge per a desenvolupar-lo sense haver-ne de canviar de model. L'acte també va servir perquè s'hi fessin apostes de futur a favor de la llengua i del model d'escola que volen tenir els ciutadans de les Balears, com fou el cas del 80 % de les famílies que trià el català com a llengua d'ensenyament a les escoles de les Balears aquest passat setembre.
Berta Serra, membre de l'Executiva i coordinadora d'Educació de Plataforma per la Llengua, va destacar el paper clau que juga el sistema educatiu en la protecció i promoció del català. En la seva intervenció, va subratllar que l'escola és l'eina fonamental perquè es garanteixin els drets lingüístics dels catalanoparlants, atès que és a través de l'educació que es pot assegurar que tothom tengui l'oportunitat d'aprendre i utilitzar el català. Serra va explicar que l'escola és un motor per fomentar el coneixement i la preservació de la llengua en un context en què els drets lingüístics són clau per a la cohesió social.
En la seva intervenció, Jordi Martí Monllau va remarcar que l'ensenyament en català és fonamental per a assolir una situació de normalitat lingüística. Segons el filòsof i sociolingüista, la «normalitat» permet que els ciutadans s'expressin en llengua catalana amb plenitud, perquè els allibera de les restriccions històricament imposades. Aquesta plenitud, va afegir, «no només és una qüestió lingüística, sinó que també es tradueix en integritat moral i en una forma de justícia reparadora amb els catalanoparlants, perquè corregeix els condicionaments imposats en el passat i promou la cohesió social».
La representant d'Unió Obrera Balear, Maria Carmona, va subratllar la importància de la implicació col·lectiva en la preservació del català a les aules. Carmona destacà que «la defensa de l'escola en català és una feina de tots», i va fer èmfasi en el fet que la responsabilitat de garantir l'ensenyament en la llengua pròpia no recau només en els docents o les institucions educatives, sinó en tota la societat.
Maria Antònia Font, per la seva banda, feu palesa la idea que «si vivim junts, ens han d'educar junts», i que, perquè un projecte educatiu tengui l'etiqueta d'innovador, aquest ha de tenir en compte que la vertadera innovació no es pot separar de la llengua pròpia.
La necessitat d'una xarxa educativa en català per a assegurar una escola justa i íntegra
Carmona va emfasitzar que «la vehicularitat lingüística ha de ser única i cal que sigui en català». En aquesta línia, Monllau destacà que els catalanoparlants viuen una situació de «debilingüisme integral», i que, per aquesta raó, s'han de menester pràctiques immersives i una xarxa educativa estrictament en català. El filòsof defensà que «s'ha de canviar el context i, llavors, canviaran les percepcions dels individus. Només si existeix una xarxa en llengua catalana i si aconseguim que sigui majoritària, podrem dir que tenim una escola justa i íntegra en català». Monllau desenvolupa aquestes idees als llibres Devolució (2023) i Llengua i identitat nacional. Per un nou discurs lingüístic als Països Catalans (2023).
Font, fundadora d'Enllaçats per la Llengua i exdirectora general de Salut Pública i Participació (2019-2023), volgué reflexionar sobre les causes per les quals la immersió lingüística no funciona, i defensà que «l'administració ha desistit de les seves funcions i no ha donat una resposta coherent».
Berta Serra, que és del País Valencià, va aclarir que cada territori dels territoris de parla catalana necessita solucions diferents perquè cada context és diferent, i defensà que «hem de ser intel·ligents i cercar la pau social i lingüística». La coordinadora d'Educació de l'entitat va explicar que «moltes famílies, quan senten parlar de plurilingüisme, es convencen pensant que és el que més els convé als seus fills. El que passa és que no és el mateix ser plurilingüe que políglota, perquè, en el primer cas, una llengua sempre se'n menjarà una altra».
