Aquest 4 de setembre es compleixen cent anys del naixement d'un dels grans poetes en llengua catalana: Vicent Andrés Estellés.
Pocs poetes han tengut una incidència social i cívica com Vicent Andrés Estellés amb els seus versos. Cronista dels temps més foscos de la llarga postguerra i el franquisme, i posteriorment, dels moments més difícils de persecucions lingüístiques i culturals al País Valencià, amb la seva obra va construir una veu inconfusible i la va modular amb un estil únic que, durant dècades, s’ha anat identificant com la veu col·lectiva d’un poble. Joan Fuster va definir-lo com un «poeta de realitats»; i de l’experiència d’aquesta mirada sobre un lloc i una època concrets, Estellés no va deixar de reivindicar mai, per damunt de tot, el dret a l’alegria.
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 – València, 27 de març de 1993), periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en català. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
Estellés, les Illes... i Maria del Mar Bonet
Maria del Mar Bonet va publicar el 1977 el disc 'Alenar' i la cançó que obre el disc és 'Les illes', amb versos d'Estellés.
El crític literari i escriptor, Joan Josep Isern, explica que «per conèixer la gènesis de 'Les illes' cal anar a París i remuntar-nos al diumenge 27 d’abril de 1975 quan Bonet i Ovidi Montllor, en sessió matinal, van actuar per primera vegada a la mítica sala Olympia de la capital francesa. Un dels assistents al recital va ser Vicent Andrés Estellés, que quan va acabar va anar a veure els dos cantautors i va regalar a la Maria del Mar un llibre de poemes, entre els quals n’hi havia uns que la van inspirar a compondre la cançó ‘Les illes'»
També explica que «els poemes que formen 'Les illes' estan inclosos en el novè volum de l’Obra Completa que va ser publicat el 1986. És a dir: onze anys després de la trobada a l’Olympia i nou després de la publicació del disc 'Alenar'».
Aquest és el text del poema-cançó:
Les illes
(Vicent Andrés Estellés-Maria del Mar Bonet)
teuladins de la plaça de sant eulari
adéu, adéu, adéu
me’n vaig i no sé quan podré tornar a l’illa
he estimat molt una illa
ella volia ser lliure i no es volia casar
alegre i graciosa com una palmera
el moribund us prega encara amb un fil de veu
parleu-me de les illes
¿és de debò que eivissa s’ha casat?
totes les illes de la mar
s’agafen de la mà i canten i ballen
ara que ets lliure oh! cuba.
illes de cap al tard
com us enyore llimes i taronges
volaven les parres
Menorca la bella
damunt Maó la lluna
i el sol dorm a Ciutadella.
Anit vaig somiar
que em naixia una illa
uns homes la trossejaven
ai, Dragonera petita!
En el següent vídeo podeu veure Maria del Mar Bonet cantant 'Les Illes' i parlant d'Estellés.
