Maria Frontera (Sóller, 1969) ha estat la presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca (FEHNM) durant dos mandats. El passat mes de desembre acabà la seva presidència després de set anys al capdavant, en el qual, entre altres coses ha hagut de fer front a una pandèmia, a la fallida de Thomas Cook i a les manifestacions contra la massificació turística.

- Com resumiria els anys que ha viscut al davant de la FEHM?
- Personalment i professional m’ha donat molta experiència que mai hagués pogut tenir d’una altra manera i n’estic molt agraïda, i sense cap dubte, els moments més crucials han estat la crisi de Thomas Cook i la pandèmia de la Covid.

- Què ha aconseguit durant el seu mandat?
- Celebrar el primer congrés hoteler nacional; a escala social hem aconseguit una molt bona relació amb Sonrisa Médica; el telèfon de l’esperança o l’associació contra el càncer i sobretot una relació amb el sector primari, que a Sóller ja ho teníem amb la Cooperativa i ho hem ampliat a la resta de la comunitat. Hem fet un canvi, però encara falta compartir coneixement.

- Què li ha quedat per fer?
- Moltes coses. A nivell social, -Moltes coses. En l’àmbit social, moltíssim i també en economia blava. Queden molts reptes per fer com treballar cap al respecte a la comunitat local i intentar trobar l’equilibri.

- Com es pot arribar a un equilibri amb el resident?
- Amb el binomi resident-visitant s’han tengut debats i discussions sanes per intentar tenir aquest equilibri, però el problema principal de les Illes i que s’ha agreujat amb els anys és l’habitatge i el segon, la mobilitat. Això ve d’enrere, perquè fa anys que no hi ha hagut una política d’habitatge adequada. Compartesc que la gent no pogués més aquest estiu amb la saturació, i per això s’ha de planificar, anticipar i fer una millor gestió i em consta que a Sóller es fan passes per millorar-la. Així i tot, s’hauria de tenir una comissió d’experts i acompanyar a qui governa al municipi i també fer convenis amb la DGT i el Consell.

- Com va ser gestionar els anys de la pandèmia? Va ser el moment més dur?
- Va ser molt complicat. Quan arribes a una federació fas un pla estratègic de feina pensant amb els tres anys, però mentre ho posàvem en marxa, en menys d’un any vam tenir la fa fallida de Thomas Cook. Això va suposar un canvi en la comercialització de molts hotels. Al cap de sis mesos, va venir la pandèmia i la gestió de la crisi de Cook ens va servir en algunes estratègies com la repatriació o la digitalització de les empreses. En aquest cas no era un problema de pèrdua material, sinó sanitària i més greu. Només hi havia 210 hotels oberts perquè era març. Vam haver de pensar les pautes per gestionar la crisi a curt; mitjà i llarg termini per, arribat el moment, poder iniciar l’activitat econòmica tan important a les Balears. Així i tot, vam ser ambiciosos i vam establir el pla pilot que ens va donar l’oportunitat de demostrar que la destinació estava preparada, sempre amb una col·laboració publicoprivada molt eficient.

- El sector s’ha recuperat millor des de fa cinc anys?
- Hem tornat a l’equilibri i hem millorat respecte de 2019, però seguim amb falta de personal, com també de metges, jutges, en l’administració i en el teixit productiu. Des del sector, hem començat a transformar la indústria turística per créixer en qualitat, perquè s’ha de transformar social, mediambiental i econòmicament i els resultats les començarem a veure ara. Estic contenta perquè hem aprofitat també els fons europeus a nivell energètic.

- Considera que l’administració ha fet prou per detectar l’oferta il·legal?
- Els hotelers conviuen amb el lloguer vacacional fa més de 40 anys i no hi havia hagut cap problema. Però quan s’afegí l’habitatge plurifamiliar aquest s’eliminà del parc residencial als residents. Es donà una oportunitat econòmica, quan abans era una activitat col·laborativa i això va ser una equivocació. Es donà bastanta flexibilitat al lloguer turístic (que no és l’únic culpable de la manca d’habitatge) i un augment desmesurat de places reglades i no reglades. Només a Mallorca hi hagué un 172% de pujada de places turístiques vacacionals i això és complicat de gestionar. S’hauria d’intentar revertir quan hi ha una extrema necessitat d’habitatge, i per això fa falta que el Govern prengui decisions valentes. Qui ha pogut del sector hoteler ha oferit habitatge pels treballadors, però el 55% dels associats tenen menys de 100 habitacions, i ha calgut refer plans d’empresa.

- El model turístic necessita un canvi?
- El nostre model està en evolució. A escala municipal, s’ha d’avançar amb la recollida selectiva i amb això feim tard. També s’hauria de tenir compostatge; aprofitar la poda; revisar l’emissari i treballar amb les energies sostenibles.

-Quins aspectes es poden millorar a la Vall en temes turístics?
- La Depuradora és un dels problemes més greus que tenim i altres pobles ho han lluitat. Duim retard i aquí s’ha de parlar de corresponsabilitat entre Abaqua; Tragsa i Ajuntament. També s’ha de controlar i gestionar els fondejos al Port i prioritzar els temes mediambientals i socials, perquè volem que la gent jove de Sóller quedi aquí, si no ens arriscam a perdre un talent que té una vinculació amb el territori, igual que les empreses locals, i això és un atractiu i un afegit.