El col·lectiu de Sanitaris per la Llengua, sectorial de l’Obra Cultural Balear, va reclamar al juliol davant la Conselleria que tant el Servei de Salut en general com les direccions territorials i els centres adoptin les mesures necessàries perquè l'ús del català sigui «normal en totes les activitats, en el temps més breu possible, per mitjà de programes d'actuació i amb calendaris concrets d'execució».

Durant la trobada també vareb referència a la necessitat de recuperar el requisit de català per als treballadors de la sanitat, un requisit que Prohens va eliminar en els primers dies de govern. L’OCB recorda que va interposar un recurs d’inconstitucionalitat, admès a tràmit el passat mes de gener.

Ara, dvant les reiterades discriminacions lingüístiques que pateixen els usuaris de la Sanitat, el col·lectiu Sanitaris per la Llengua ha elaborat un decàleg per a donar a conèixer als pacients quins són els seus drets com a catalanoparlants:

1. Expressar-se en català, oralment o per escrit, en dirigir-se a qualsevol treballador o organisme del Servei de Salut de les Illes Balears.

2. Ser entès en català, especialment en situacions de vulnerabilitat especial, com en el cas d'edats extremes de la vida, malalties neurològiques o psiquiàtriques i emergències mèdiques.

3. Ser atès en català pel personal sanitari (en cas que el personal no parli català, el Servei de Salut ha de posar a disposició del pacient un professional que el parli o bé un intèrpret).

4. Ser tractat de manera respectuosa i sense discriminació ni menyspreu pel fet d'expressar-se o demanar ser atès en català.

5. Rebre totes les comunicacions i les citacions del Servei de Salut en català.

6. Rebre tota la informació sobre el seu procés assistencial en català, especialment la que es transmet per escrit.

7. Rebre tota la documentació del Servei de Salut en català, especialment els fulls de consentiment informat per a processos invasius o assajos clínics.

8. Poder consultar informació sobre processos diagnòstics, documents d'educació sanitària i tractaments farmacològics i no farmacològics en català.

9. Tenir accés a la seva història clínica en català tant si hi està escrita originalment com si s'ha de traduir.

10. Conèixer i exercir els seus drets lingüístics en l'àmbit sanitari, amb el suport de la legislació vigent i de les institucions responsables, i amb la possibilitat de denunciar davant seu les vulneracions que puguin patir.