L’Obra Cultural Balear (OCB) valora «molt positivament» la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) perquè és la primera d’aquest tribunal que es pronuncia en relació a diverses peticions de famílies i entitats, a la Conselleria d’Educació, amb la intenció que els alumnes que ho demanin rebin almenys el 25% dels continguts educatius en llengua castellana.

El TSJ rebutja aquesta pretensió, en una sentència molt elaborada, que l’OCB rep amb satisfacció perquè «contribueix a la interpretació i aplicació del model lingüístic educatiu balear d’acord amb les decisions del Parlament, plasmades en la Llei 1/2022, d’educació». Un model de conjunció lingüística, consensuat i consolidat des de fa dècades i actualment amb rang legal, des de l’aprovació de la Llei d’educació de 2022.

En aquesta decisió, entre altres coses, el TSJIB afirma que no té dubtes sobre l’adequació a la Constitució espanyola del model lingüístic educatiu establert en la Llei balear d’educació. Reafirma la correcció jurídica del model de conjunció lingüística, o de bilingüisme integral, vigent a les Illes Balears, tot negant que pugui equiparar-se al model català d’immersió lingüística, posant així en evidència algunes afirmacions de certs grups polítics i socials, i tot destacant que el sistema balear no exclou l’ensenyament en castellà.

El TSJIB recorda que, en el model balear, són els poders públics els que, amb la posterior col·laboració dels centres educatius, determinen la llengua oficial en què es vehiculen els continguts educatius. Per tant, implícitament rebutja la possibilitat que, al marge dels supòsits legalment prevists, el primer ensenyament, les famílies puguin exercir un suposat dret d’elecció de llengua, tal com ara alguns membres del Govern afirmen.

La sentència deixa clar el paper important dels projectes lingüístics de centre basats en criteris pedagògics i en una anàlisi seriosa del context sociolingüístic de cada centre. Refusa que el 25% de castellà derivi de cap precepte legal, perquè es tracta tan sols d’un criteri adoptat pels tribunals amb relació a uns casos molt determinats de la comunitat autònoma catalana. No es pot traslladar la jurisprudència relativa a la legislació educativa de Catalunya a l’Administració educativa balear, que està subjecta a una normativa distinta. I finalment, subratlla que el català pot esdevenir el centre de gravetat de l’ensenyament, i que això és compatible amb tota una sèrie de mecanismes específics que la Llei d’educació preveu per tal que els alumnes de famílies castellanoparlants, quan ho necessitin, puguin progressar en el coneixement d’ambdues llengües en condicions d’igualtat.

En definitiva, en opinió de l’OCB, el TSJ «ha realitzat una examen acurat de la legislació educativa balear, ha reforçat la posició del català en el sistema educatiu en consonància amb la Constitució i l’Estatut d’autonomia, i ha contribuït a dissipar els dubtes que molts de ciutadans poden tenir sobre els beneficis i l’eficàcia de l’ensenyament en ambdues llengües oficials a la nostra comunitat autònoma».

L’OCB reitera que el model lingüístic d’ensenyament, a l’educació no universitària a les Illes Balears, és «un model d’èxit, que afavoreix la cohesió social, i amb resultats objectius que permeten afirmar que, des de fa dècades, el coneixement d’ambdues llengües per part dels alumnes, al final del període d’escolarització obligatòria, és substancialment el mateix i, per descomptat, adequat des del punt de vista de les competències comunicatives exigides per la llei».