Pau Oliver Quetglas (Palma, 1999) és un jove músic d’Inca que des de l’any passat actua com a organista de la Parròquia. A més de tocar a les celebracions, Oliver presentà amb uns companys un projecte per continuar reparant l’instrument, el qual repassa a continuació.

-Quina relació teniu amb Sóller?
-Sóller sempre ha estat especial per a mi. Des que era petit, quan estava a Lluc com a blauet, sempre sentia parlar de Sóller perquè aquí hi ha el Sagrats Cors, i era la mateixa unitat, i per això baixàvem sovint a cantar aquí. És un poble que sempre m’ha estirat, i més encara quan vaig saber que hi havia aquest instrument aquí que no s’emprava. Els anys que fa que no es feia servir l’orgue són els anys que jo tenc, és a dir, 25 anys. Mai l’havia vist funcionar. Sempre ha estat un instrument que he vist i que m’ha fet molta llàstima que estigués sense sonar, mut.

-Què és el que més i el que menys us agrada de la Vall?
-Doncs el que més m’agrada és la part artística i cultural, tot ho apreciau molt més, Sóller el veig com un nucli aïllat del món, i la gent trob que sou diferent de la resta de Mallorca, són les meves sensacions. I el que menys, supòs que com a tots vosaltres, el turisme desfasat que hi ha.

-Quan i a on començàreu amb la música? I quina ha estat la vostra trajectòria estudiantil?
-He rebut estímuls des de sempre. La meva mare em deia que estava embarassada de jo i el meu padrí ja em cantava a la panxa. Abans de dir una paraula jo ja ‘tatarejava’. I doncs vaig començar a estudiar a Inca, a l’Escola Municipal, i el meu primer instrument fou la trompeta. Després també cantava amb la coral de l’escola, i m’animaren a seguir. Sempre he tengut molta connexió amb la música clàssica i sobretot amb el jazz. Vaig anar a Lluc amb els blauets, quan tenia vuit anys, allà vaig fer l’elemental de piano, i més tard vaig entrar al Conservatori a fer orgue, que era el que em feia ganes, però em vaig trobar amb un món massa elitista i ho vaig acabar deixant. Em vaig decantar pel món del jazz, i vaig començar a Factoria de So, Santa Maria, i després vaig anar a l’ESMUC, Barcelona. Allà feia piano modern, però tampoc acabava de trobar el que jo volia, que realment era tocar l’orgue.

-I actualment encara estudiau?
-Sí, ara mateix estic preparant unes proves d’accés per al Conservatori d’Amsterdam, diferent dels d’aquí, i estic estudiant per poder entrar allà a fer ‘bachelor’, que és un títol de quatre anys, amb l’orgue.

-Des de quan tocau l’orgue de la Parròquia de Sant Bartomeu? Com us sorgí l’oportunitat?
-Doncs jo soc d’Inca, però em vaig mudar amb la meva parella a Bunyola. I anava desesperat per poder estudiar orgue, i em tocava anar a Manacor o a Palma. I vaig pensar que tenia aquest espectacular orgue a 10 minuts de casa que podria emprar. Justament vaig saber que li havien canviat el motor i vaig venir aquí a presentar un projecte que tenia com a objectiu anar reparant l’instrument amb ajuda d’uns companys que fan feina a Berlín precisament arreglant orgues, el qual fou ben rebut pel rector Eugeni.

-Què feis ara mateix amb l’orgue? Quina és la mancança més gran que li veis?
-El projecte té tres fases. La primera fou el canvi de motor. I nosaltres estam ara començant la segona, que es basa a netejar-ho tot. L’accés a l’orgue per poder afinar-lo i dur un manteniment està fatal. Per exemple, entrar a afinar una bombarda del pedal, que hauria de ser una cosa fàcil, és molt complicat. I el que estam fent és veure com facilitar totes aquestes feines, per tal que pugui venir un organista a tocar i que pugui afinar l’instrument com li convengui ràpidament. Fins ara hem fet més la part visual, hi havia tubs doblegats, hem llevat moltíssima brutor, etc. Volem que la gent que vengui aquí el pugui emprar amb uns mínims i unes bases, volem que la base de l’instrument sigui ferma. Actuam a la part mecànica de l’instrument. Cada dia feim petites coses, i es comencen a notar, l’orgue ja sonava gràcies al motor, però de cada vegada va sonant millor.

-Quin paper tens com a organista de la Parròquia? I què significa per a vostè?
-Estic tocant a les celebracions de la Parròquia, també aprofit l’orgue per venir a estudiar. A més, ja he fet un concert aquí i n’estic organitzant per als pròxims mesos. També estic interessat a què es puguin fer visites guiades, de fet n’estic organitzant una amb alumnes de La Caritat. El que vull és donar veu a l’instrument i educar a la gent de què aquí hi ha un orgue que val molt la pena. L’art i la cultura són coses que m’estiren i pens que s’han de conservar. Per a mi, és un gran plaer i un honor emprar l’orgue de la Parròquia. Quan toc aquest instrument de caire francès em dona la sensació que estic dins una catedral de París acompanyant una celebració. La sensació de tocar un instrument tan gran és especial, gratificant i poderosa. T’umpl com a músic.

-Sobre els vostres companys de Berlín, vendran pròximament a continuar reparant l’orgue?
-Sí, durant els pròxims mesos vendran a donar-nos un cop de mà, ens servirà de molt, ja que ells tenen ja molta experiència.

-Com està el panorama dels organistes a Mallorca?
-La veritat que no gaire bé. Per una banda, no hi ha massa activitat. A part, no seim molts organistes, i hi ha moltes gelosies.