Dia 5 d’abril de 1980 naixia la devoció a Santa Maria de la Panada en una tertúlia literària de la desapareguda llibreria Jovellanos de Palma. A un dels interlocutors d’aquesta conversa sobre les tradicions culturals mallorquines i la Setmana Santa, se li va ocórrer la idea que la Verge que surt el dia de l’encontrada hauria de dur una panada i no un ram, com a símbol de la Pasqua de Mallorca.

Aquella idea calà entre els companys de la tertúlia i el mateix propietari de la llibreria, Francesc Salleras, encomanà una imatge mariana.

Deu dies més tard, l’artista Joan Guerra presentà una Mare de Déu de la Panada feta de pasta de paper en una exposició a la galeria Ariel de Palma, en la qual assisteix Salleras, qui comprà la peça per exposar-la a la llibreria. A partir d’aquí, sorgí una devoció i veneració cap a la Verge que ha perdurat fins a dia d’avui, quan es compleixen 45 anys de la creació d’una imatge tan singular.

Curiosament, la imatge original de Santa Maria de la Panada es custodia al Casal de Cultura-Museu de Sóller des de fa gairebé 40 anys, tot i que des de divendres passat està exposada temporalment al mostrador del Fornet de la Soca, a Palma. El motiu és la celebració d’una sèrie d’actes en honor a la imatge mariana els quals s’allargaran fins a Pasqua per advocar una figura que compta amb una reproducció «més digna» realitzada el 1988 per l’escultor Guillem Forteza. Des d’aquest moment, la primera icona de la Verge feta de paper maixé s’ha conservat a Sóller.

Tant és l’impuls que agafà entre destacats literats, investigadors, músics i promotors culturals, que el mateix Salleras fundà el 1984 l’Orde de Cavallers i Dames d’Honor de Santa Maria de la Panada, els quals encara reten culte a la talla entronitzada que es troba a l’ermita de Sant Honorat, a Lloret de Vistalegre i que compta amb gairebé dos-cents membres. Els actuals cavallers i dames vetllen per recuperar i retre homenatge a la seva patrona «convertida en patrona popular dels centres artístics i culturals de Mallorca».

De fet, ja des de la seva creació fa 45 anys, són molts els goigs, composicions literàries i partitures creades entorn d’aquesta figura tan peculiar que du una panada a la mà, entre els quals destaca el poeta Llorenç Moyà.

La imatge primitiva feta per Joan Guerra sosté als braços a Jesús, mentre que a l’altra mà porta una panada, un dels aliments més populars de la Pasqua Mallorquina. Els colors són vius i s’aprecia el treball fet en paper en la vestimenta i la cara de les imatges. En canvi, la reproducció de Forteza, representa la Mare de Déu de la Panada asseguda amb l’infant Jesús damunt, el qual sosté un llibre obert, mentre que amb l’altra ofereix una panada. Aquest signe tan preuat pels mallorquins, «ens remet a les festes i la joia de la Pasqua. La panada ha esdevingut un símbol d’aquesta època de l’any a l’illa, representant la unió entre amistat, cultura i tradició», segons expliquen els organitzadors dels actes.

La Mare de Deú de la Panada original retornarà a Sóller, a la seu del Casal de Cultura, després de Pasqua, lloc on roman tot.