Filla d’un cambrer mallorquí i d’una guia turística belga, Bo Alfaro (Sóller, 1995) resideix a Bèlgica, tot i que té un profund vincle personal amb Sóller. Al llarg de la conversa, explica en què consisteix el seu doctorat —que pretén visibilitzar les emocions dels sollerics davant la massificació turística i documentar com l’afronten— per intentar contribuir a una mentalitat més crítica sobre aquesta qüestió per part dels turistes.

Quina recerca aborda el seu doctorat?
—El meu projecte de doctorat, realitzat a la Universitat d’Anvers i la UIB, investiga com els residents de Sóller gestionen emocionalment els canvis en el seu entorn a causa de la massificació i la gentrificació turística. També analitza el paper de les imatges en aquest procés, a través d’entrevistes individuals. Per ampliar la conversa, tenc la intenció de crear un cineclub amb els residents interessats, projectant pel·lícules rellevants i fomentant debats col·lectius. Encara que això no solucionarà els efectes de la gentrificació, consider que el cinema pot obrir espais de reflexió i diàleg sobre la resiliència i la resistència social. Sóller té un fort passat cinematogràfic, però ha perdut els seus cinemes i teatres, cosa que dificulta trobar un espai per a aquesta iniciativa.

Què la va motivar a centrar-s’hi?
—Del turisme, se’n parla molt des de la perspectiva del turista, una mirada que cerca confirmar imatges preconcebudes d’un lloc i que transforma els destins en productes de consum visual, per exemple. Però es parla molt menys de la mirada del resident, que ha de conviure amb aquesta percepció externa i afrontar l’impacte del turisme en el seu entorn. Això, parlar des de la perspectiva del resident, és el que em va motivar a fer aquest projecte. A més, a nivell personal, podríem dir que som filla del turisme, perquè el meu pare és un cambrer mallorquí i la meva mare, una guia turística belga. Des de petita sempre he estat anant i tornant, i Sóller és un lloc al qual tenc moltíssima estima.

Des de la seva experiència vivint a fora, com es percep la situació del turisme a Mallorca i, en particular, a Sóller?
—Els mitjans europeus cobreixen la massificació turística a Mallorca amb fotoreportatges de cales saturades i manifestacions contra un model insostenible. No obstant això, l’illa continua sent referida gairebé exclusivament com a destinació vacacional, cosa que reforça estereotips i la idea que la seva única raó de ser és el turisme. De fet, la manera en què sistemàticament es parla de Mallorca és com «illa de vacances». Encara que es critica el turisme de borratxera, falta una reflexió més profunda sobre l’impacte del turisme de masses en la població local.

Creu que els habitants de Sóller tenen una estratègia clara per afrontar la transformació del seu entorn o és un procés més aviat improvisat?
—Això és el que intent descobrir amb la meva recerca. Encara no puc avançar cap conclusió. Però el que sí que destaca és la presència de ‘SOS Sóller’, una plataforma veïnal que es va crear l’any passat. Hi ha qui aprecia el seu esforç, altres menys, però aconsegueixen informar i mobilitzar residents preocupats.

Quin és l’objectiu principal de la seva feina? Pot contribuir a millorar la situació?
—Cerc donar visibilitat als residents en l’àmbit acadèmic i recopilar imatges que reflecteixin com viuen o sobreviuen a la massificació i la turistificació. Això em va portar a voler explorar de quina manera les imatges –ja siguin fetes pròpies o trobades i compartides– formen part de la mirada del resident i si es podria dir que donen peu a una deconstrucció de l’imaginari turístic que es va crear i es continua creant. Esper que, recollint aquesta informació i documentant aquesta realitat, també contribueixi a fomentar una mentalitat més crítica als països d’on provenen molts dels turistes.

Ha identificat ja algunes tendències o patrons en la manera en què els sollerics gestionen l’impacte del turisme?
—Davant la pèrdua d’identitat d’un lloc, hi ha qui s’aferren a les tradicions culturals locals, d’altres necessiten crear un micromón intern per poder desconnectar... Paraules que es repeteixen sovint en les entrevistes són pena, frustració, impotència i ràbia. A més, not que hi ha una confusió a nivell del discurs a l’hora de protestar contra la situació actual: gairebé tothom amb qui parl est en contra de la massificació, però a vegades la gent no s’atreveix a criticar-la perquè l’equipara amb una crítica al turisme en si. Això crea tensions innecessàries entre els residents, i crec que això s’instrumentalitza a nivell polític.