L’artesà, Joachim C.F. Pourqué (França, 1970) demostra l’entusiasme que té per la seva feina com a saboner i ara també destil·lador d’essències a la seva fàbrica de Sóller. Des de fa deu anys treballa en el seu negoci familiar que es caracteritza per utilitzar productes locals i ecològics, un reconeixement que ha conclòs amb la concessió de la primera carta d’artesà destil·lador d’essències de Mallorca per part del Consell.

-Heu estat anomenat primer artesà destil·lador. En què consisteix l’ofici?
-En el meu cas, fa sis anys que destil·lo plantes a la fàbrica, però no existia una normativa insular que reconegués aquest ofici, sinó que la normativa del Consell només reconeixia el destil·lador de begudes alcohòliques. Per tant, es creà de nou aquesta figura professional de destil·lador d’essències i després de demostrar que feia més d’un any que em dedicava a això, em vaig presentar per obtenir la carta d’artesà.

-Per tant, és un ofici de nova creació.
-Exacte. Fa devers quatre anys que el Consell començà a revisar la normativa i els oficis que integraven les cartes d’artesans. Com a professional vaig ajudar i aportar informació que s’aplicava a altres comunitats i països i parts dels canvis introduïren el destil·lador d’essències per diferenciar-lo de les begudes.
-Per què començà a destil·lar essències? Com va ser el procés?
-Idò, en part, perquè volia posar als meus productes naturals l’essència de Mallorca. Per tant, m’he fabricat la meva matèria primera a partir de plantes i cítrics de proximitat, gairebé tots de Kilòmetre 0 i que a partir d’ara formen també un complement de la resta de productes que elabor.

-Què significa ser destil·lador d’essències?
- Es tracta d’una extracció amb vapor d’aigua que es fa mitjançant l’alambí. Aquest vapor passa per la columna i s’extreu l’essència de la planta o la fruita, la qual es condensa i després es decanta, per una banda, l’aigua i per l’altra l’oli. És un procés que du feina i té poc rendiment. Per exemple, per 100 quilos de lavanda s’extreu 1 litre d’essència i per un litre de cítrics o pi necessit mil quilos.

-Amb quins productes feis feina?
-Tot és producte de proximitat. Els olis que elaboram surten de la lavanda sembrada a una finca de la Serra de Tramuntana; els cítrics (taronja i llimona) són de la nostra finca i el romaní i el pi també són de terrenys propers.

-I què s’extreu d’aquestes plantes i quins usos té?
-D’una banda, s’extreu aigua aromatitzada, i per altra, feim olis essencials. Quant als usos, es pot utilitzar com a perfum; també com a condiment alimentari, ja que és molt aromàtic; i, finalment es pot fer servir com a ambientador d’aire natural.

-Com ha evolucionat el negoci d’ençà que va començar?
-Em vaig iniciar com a saboner l’any 2015, és a dir, ara fa deu anys. I des de llavors he fet sabó, xampú, olis corporals, bàlsam labial, entre altres coses. Però el més important per a mi és que tot el que he fet és amb producte local, ja sigui de Sóller pròpiament dit, o de la Serra. Altres productes són de Mallorca perquè és difícil obtenir tot el que necessit aquí. Una altra característica és que procur cada dos o tres anys ampliar la gamma de productes.

-Té algun projecte de futur?
-Sí. De fet, ja estic treballant amb una altra novetat per a més endavant. Tot i que està en període de proves, però hem elaborat un sabó que serveix per a la cara i el cos, també pels cabells i per a afaitar-se. Seria quatre coses en un i li volem posar «nòmada» fent referència a un producte que serveix per a viatjar, per tant, la paqueteria ha de ser molt senzilla i biodegradable.

-Considera que la feina d’un artesà està reconeguda?
-D’ençà que l’administració fa aquest reconeixement donant la carta d’artesà i posteriorment, després de deu anys de feina, la de mestra artesà sí. En l’àmbit local, s’ha d’agrair que des de l’Ajuntament s’hagi delimitat la zona de l’Alameda exclusivament per a la venda de productes d’artesans reconeguts amb el distintiu durant el mercat setmanal i també el de temporada turística. Pel que fa als clients, valoren molt aquest reconeixement perquè és un valor afegit al producte.

-Quin són els seus clients més habituals?
-Evidentment, faig més feina amb turistes i també tenc una petita part d’exportació a Alemanya i Finlàndia. De totes maneres, de cada vegada tenc més clients mallorquins. Tenc la sort de viure en un entorn on la gent cerca el producte local i encara valora més si és de Sóller i la Serra de Tramuntana.

-Com ha estat el procediment a seguir per obtenir la carta d’artesà?
-Cada persona que vulgui ser reconegut com a artesà ha de passar per una inspecció del Consell. Quan fa un any que em dedicava a destil·lar i que ells ho tenien contrastat i documentat vaig passar una inspecció a la fàbrica. El procés és mostrar com faig el producte i quin mètode seguesc i així ells poden comprovar que l’he elaborat jo, amb productes 100% naturals, tal com indica l’etiqueta. Després, un tècnic i un mestre artesà concedeixen el diploma d’acreditació.