El cinema Alcázar, situat al centre del municipi, va estar actiu durant 63 llargs anys. Concretament, aixecà el teló l’any 1933 i tancà les portes el 1996. Durant aquests anys es projectaren al cinema de la Vall infinitat de pel·lícules. De fet, acudir a l’Alcázar a veure una pel·lícula el dissabte o el diumenge es convertí en una de les activitats més concurrents, tant entre els joves com entre els adults. El cinema, que comptava amb 1.100 localitats, es convertí en un punt de reunió per als habitants de Sóller. Però, després de tots aquests anys d’exitosa activitat, el cinema acabà baixant el teló el 1996. No obstant això, durant els darrers anys de vida de la sala, un amant del cinema, Mateu Ensenyat, decidí crear una col·lecció que avui dia ha assolit un gran valor després de pràcticament 30 anys d’inactivitat del cinema. La citada recopilació ajuda a recordar la trajectòria de l’històric cinema local. El solleric Ensenyat acudia a l’Alcázar des que era ben petit, i sempre destacà entre una de les seves principals aficions «el cinema». Per aquest motiu, l’any 1988, quan ell tenia tan sols 13 anys, s’enamorà del pòster de la pel·lícula ‘Los Goonies’, una de les seves pel·lícules favorites, motiu pel qual decidí demanar a Paco Andreo, «l’home que sempre estava darrere la taquilla», si es podria quedar el pòster d’aquella pel·lícula. Ensenyat pogué obtenir el cartell original de la filmació per penjar-se’l a la seva habitació, i fou en aquell moment quan es motivà i decidí començar a recopilar els pòsters de totes les pel·lícules que es projectaren fins a l’any que va tancar. En aquests vuit anys, Ensenyat aconseguí crear una col·lecció de fins a 234 cartells originals de les pel·lícules.
Així doncs, el de la Vall conta que «el primer pòster és del 5 de juny de l’any 1988, vaig començar a crear una llista amb els noms de les pel·lícules que encara guard avui». El protagonista continua dient que «des d’aquell moment no em vaig aturar, fins a arribar a tenir aquesta col·lecció de 234 cartells originals». Sobre el motiu que el motivà a fer aquesta recopilació, comenta que «m’agradava molt el cinema, des que era ben petit acudia a l’Alcázar, i em va fer ganes guardar el record de totes les pel·lícules que allà es feien». El cinema era un dels majors entreteniments de l’època. Ensenyat explica que «per a nosaltres anar al cinema els caps de setmanes era sagrat, era molt guapo poder quedar amb els amics a Plaça i anar a peu a l’Alcázar, abans hi havia molta afició pel cinema». Sobre el tipus de pel·lícules, comenta que «feien pel·lícules de tots els gèneres i, per tant, els pòsters que guard també són de tots els àmbits; hi havia pel·lícules que m’agradaven, i d’altres que no tant, però jo guardava els cartells de totes les que es projectaven». De fet, Ensenyat continua tenint «aquesta curolla», i confirma que «avui dia quan vaig al cinema intent obtenir els pòsters actuals, però ja no és el mateix, els cartells que tenc de l’Alcázar són autèntics, de paper antic, i els d’ara són de plàstic».
Sobre l’ús que li ha donat a la col·lecció durant aquests anys, comenta que «m’hagués agradat fer alguna exposició de tots aquests cartells, faria gaudir molt als amants del cinema; he intentat muntar-la alguna vegada, però clar, per a 234 pòsters es necessitaria una sala molt gran». Per això, Ensenyat està obert «a participar en algun esdeveniment que pugui mostrar al públic interessat aquesta recopilació». De fet, comenta que «el propietari del nou Hotel Alcázar em va demanar alguns cartells per penjar a l’hotel, i vaig estar dispost a donar-li, però no m’han tornat a dir res».
Nostàlgia pel passat
Finalment, el protagonista comenta que «és una llàstima que s’hagin perdut les sales de cinema a la Vall, abans ho teníem beníssim i hi podíem anar a peu, ara te n’has d’anar a Palma, agafar cotxe, etc.». Per altra banda, explica que «vaig estar anys anant a veure si reformaven l’Alcázar per tornar-lo a posar en marxa, i la meva tristesa màxima va arribar quan vaig veure que es convertia en un hotel». Per aquest motiu, Ensenyat espera que «no es deixi perdre el Fantasio, que ja té un forat al sostre, i seria ideal que es readaptés».
