Minimalista i personal, així és com Carme Cañellas Bisbal (Sóller, 2002) descriu el seu estil artístic després d’un procés que arrancà fa dos anys quan va viure a Holanda. Ara, des de Sóller s’ha fet un lloc dins el món de l’art, en el qual hi ha trobat l’espai per bolcar el que sent. En aquesta entrevista ens explica com ha estat aquest procés.

-Com es va iniciar al món de l’art?
-Vaig començar perquè tenia la necessitat d’expressar com em sentia. Fa dos anys vaig descobrir que tothom té dos mons: un extern i un intern. El primer és totalment físic, amb problemes, estrès, nervis i coses positives; però l’intern, és un món totalment lliure. A partir d’aquí vaig decidir enfocar tot el que m’estava passant en aquell moment (dubtes, quedar a l’estranger o tornar) i bolcar-lo en la pintura. El públic em va fer saber que li agradava el que feia; els agradava el significat de la meva obra i la vaig començar a vendre. Aquí començà Carme Studio.

-Havia fet abans això?
-No, mai. Pintava per mi, però no quadres i així vaig descobrir que a través de la pintura podia exterioritzar molts sentiments.

-Com descriu el seu estil artístic?
-És minimalista, mediterrani, rústic i personal. Sobretot és personal perquè quan començ a pintar ho faig per una raó (eliminar nervis i tot el negatiu) i perquè quan em compren una obra m’agrada que sàpiguen el significat que hi ha darrere. Quant als colors i textures faig molt d’ús de blaus; cels i terra com a referència a Mallorca. A poc a poc he creat el meu propi concepte i una firma.

-Com ha estat crear una firma pròpia?
-Els darrers quadres que he fet tenen un firma que és una silueta d’una dona i aquesta dona som jo. De vegades, va acompanyada d’una altra silueta que sol ser la meva figura infantil i tot el que hi ha al voltant i els detalls és la història que hi ha al darrere (records, memòries guapes).

-S’ha inspirat o influït en algun moviment o artista?
-Sí. Quan vaig començar ho vaig fer inspirant-me amb Henri Matisse; amb Claude Monet i també d’una dona que segueixo per Instagram, Sabina Vonessen. Va ser a través d’ella com vaig desenvolupar la meva tècnica. Com a artista local segueixo a Pep Girbent.

-Com a artista emergent, explora altres camps o es basa només en la pintura?
-El fet d’estudiar disseny d’interiors fa que el meu objectiu sigui emmarcar la pintura dins el meu projecte d’interiorisme. Ara mateix tenc una marca de quadres, però crec que la desenvoluparé i crearé més vincles perquè avui en dia també organitz esdeveniments que uneixen meditació i art.

-Ens pot explicar de què va aquest projecte?-A Mallorca falten centres que es dediquin a aquest tipus d’activitat. El meu projecte vol donar a conèixer a una jove de 22 anys que li agrada pintar, amb un significat darrere i que li agrada la meditació i el ioga, per això vull ampliar i enfocar el projecte cap aquí, perquè la gent conegui el concepte de les meves obres i d’on surten. He de dir que la idea sorgí arran dels comentaris de qui coneixia les meves obres els quals asseguraven que els transmetien molta pau. Per tant, els tallers sempre els faig a llocs que creïn aquest ambient de relaxació, com el casal de Biniaraix, que és un espai idoni per això.

-Quina és la seva rutina?
-Abans de pintar un quadre necessit fer una meditació i relaxació. Em pos música relaxant i a partir d’aquí... a crear. És la meva manera d’expressar-me i, amb els tallers, pretenc mostrar a la gent com ho faig i d’on surt la meva obra.

-Quin missatge vol transmetre amb la seva obra?
-Vull transmetre petites històries on crec que la gent es pot sentir identificada. Ho faig a través dels colors; la llum i escenes com un camí que et du cap a la mar. Tot això forma part de la meva vida i pens que pot agradar més al públic i fer-se seva la meva obra.

-Què opina d’utilitzar les xarxes socials com a plataforma?
-És un món molt gran, però m’agraden i m’hi dedic, però s’ha d’anar alerta al que dius o expresses perquè si no es pot percebre d’una manera totalment diferent. Avui en dia Internet és Instagram; TikTok i X inclòs i és molt important tenir un estil. El meu compte per exemple, és molt organitzat amb els colors, s’explica molt bé d’on ve el concepte i relacion les publicacions perquè el públic que compra la meva obra és més jove i necessita tenir referències.

-També vas obrir un canal de Youtube?
-El vaig obrir fa quatre anys, era molt joveneta. M’agradava gravar vídeos i interactuar, tot sabent que tendria comentaris bons i dolents. Però he après que quan n’hi ha que et diuen que el que fas no els hi agrada en aquest espai, és que ho estàs fent bé. Avui hi ha gent ignorant que és la que té més tendència a dir coses de tu, en canvi, les que tenen coneixements fan aportacions constructives. Així i tot, ho vaig aparcar, però hi tornaré perquè és una manera que em coneguin.

-Falten espais expositius a Sóller?
-Els espais expositius estan fatal. No ho dic només jo, sinó tothom i la meva padrina també (riu). És una impotència que la Vall tengui tants artistes emergents que per llogar un local sigui impossible. Sóller és un lloc turístic, però també és art i no tenim un espai on poder expressar-se i això pot conduir a què desapareguin molts vessants culturals i artístics si no s’hi fa alguna cosa.