Francesc Lladó Rotger (Sóller, 1950) fou un dels fundadors el 1974 de la delegació de l’Obra Cultural Balear a Sóller que ara ha complit 50 anys. Juntament amb Francesc Munar, Aina Colom, Joan Estades, Jaume Albertí, Maribel Torrens, J. A. Estades de Montcaire i Caterina Rul·lan i, posteriorment, amb Plàcid Pérez i el suport de l’Associació Sollerica de Cultura Popular Can Dulce han arribat fins aquí. Diumenge, la delegació sollerica l’homenatjà per la seva contribució a la creació de l’OCB a Sóller.

- Després de mig segle d’existència, queda molta feina per fer des de l’Obra Cultural Balear?
-Moltíssima. El gran ‘problema’ de Sóller és que la gent que fa activitats culturals sempre és la mateixa. Hi ha altres pobles on es fan més activitats perquè l’Obra és una de les principals o l’única entitat cultural d’aquests pobles. De tota manera cal alabar el que fa la delegació actual com les darreres actuacions: La presentació del llibre «El comte Mal» i la representació de «La Colcada» en la celebració de la festa nacional del 31 de desembre amb uns nins molt ben preparats i moltes altres que n’ha fet aquests darrers anys. Organitzar tot això du molta feina i algú l’ha de fer.

- Què es podria fer més des de la delegació de Sóller?
-Es podrien denunciar els atemptats que es fan contra la llengua o les mancances per part d’autoritats i particulars per criticar-les, des d’una postura que fos diferent de la dels partits polítics i en la línia del que fa l’OCB de Palma, però aquí a Sóller. També podria pegar una ullada cap enrere amb el que es va fer entre el 1974 i el 1981 i que li servissin d’inspiració. Caldria també donar l’oportunitat a altres persones de participar en l’organització i donar pas a gent jove que dugués idees noves com en dugueren els actuals dirigents amb el Libdub, en el qual participaren 500 persones, allò va unir molta gent entorn de la llengua.

- Quin era el principal objectiu i quantes persones éreu quan fundàreu l’associació?
-Els objectius eren els de l’OCB d’aquells moments: promocionar l’ús de la llengua i la cultura de les Illes Balears. A Sóller era donar una resposta propera als 80 socis que s’havien aconseguit.

- Vos trobàreu amb dificultats?
-Una entitat que defensava una llengua i una cultura que no era l’oficial, quan Franco encara era viu, no era gaire ben vista per les autoritats. A vegades venia la Guàrdia Civil que es posava darrere de tot i controlava. I una vegada que havien de fer un concert d’Isidor Marí i Ramon Muntaner el permís no va arribar a temps i com que només hi havia uns pocs assistents l’acte no se celebrà per evitar tenir problemes.

- Quines actuacions féreu en aquell moment per visibilitzar la llengua i la cultura pròpies?
-L’agost de 1973, començà, dins la Primera Campanya de Mallorquí, el curs de lectura i escriptura que vaig impartir al Casal de Cultura. Vàrem fer unes 15 classes i hi assistiren unes 15 persones majoritàriament joves i es va repetir els anys següents. També organitzàrem conferències sobre llengua catalana; l’actualitat del moment i les demandes a les autoritats de normalització lingüística i d’autonomia política per a les nostres illes; sobre la llei d’educació, els drets laborals, el folklore i, fins i tot, el futbol i col·laboràrem també amb Joventuts Musicals. Una vegada mort Franco, demanàrem l’amnistia pels presos polítics, l’adhesió a la tímida obertura del règim i la demanda de l’autonomia i dels drets lingüístics. En aquest període hi ha també la incorporació d’Aires Sollerics dins la delegació de l’Obra Cultural per qüestions tècniques de permisos governatius.

- Què es pot fer ara per evitar aquest retrocés actual?
-Si comparam la situació actual amb la de fa cinquanta anys, encara amb el franquisme, s’ha millorat moltíssim. Tenim un Estatut d’Autonomia, una ràdio i televisió públiques que parlen la nostra llengua que també és present a l’escola. A Sóller tenim dos setmanaris en català. Els infants nouvinguts aprenen el català a l’escola i aquesta presència ha estat reforçada per una majoria de directors dels centres que s’han oposat, com també molts de pares als intents del PP de discriminar a l’escola per llengües. Ara ens falta reforçar-la al carrer, però això és una cosa nostra i amb voluntat i entusiasme es pot fer.

- Quin és el futur que s’ha de marcar l’OCB?
-L’OCB es troba a un bon moment com es demostrà a la Festa de la Cultura al Teatre Principal. Tenim un bon president i una bona junta directiva a més d’uns Joves per la Llengua que fan el Corre la Llengua i fan pinya entorn de la llengua i són una esperança de futur. Ara hem de procurar que tant l’Obra com els joves augmentin el nombre de socis per mostrar la força de la llengua i la cultura nostrades davant els poders públics i els que s’hi oposen.

- Per què existeix una disputa per canviar el dia de la Diada de Mallorca?
-Hem de dir, en primer lloc, que el 31 de desembre se celebra la festa del nostre origen com a poble i que la festa és la festa civil més antiga d’Europa. Per aquests dos motius ja seria normal que ningú s’hi oposàs. El problema és que aquesta festa posa el seu origen en els catalans que foren el que el 1229 conqueriren Mallorca precisament el 31 de desembre i, a certa gent, això que és un fet incontrovertible, els fa mal i aposta cerquen altres motius i altres dies de festa que tergiversen la història i la realitat només per apartar-se dels nostres orígens catalans. Tal com deia dimarts a La Última Hora l’amic Gabriel Ensenyat Pujol, «si fos el Cid el que hagués conquerit Mallorca per Castella, ni la data ni el fet no representarien cap problema».