Majoria ajustada. El 56,47% dels nostres lectors consideren que la no derogació de la llei de memòria democràtica és un triomf de la societat civil, així com «un triomf dels drets i la justícia». Per contra, el 43,53% dels lectors consideren que la mesura «només respon als càlculs polítics del Govern».
Sembla que el seny i la justícia s’han imposat a la intransigència i el revisionisme històric. Després del trencament entre PP i Vox, el partit liderat per Marga Prohens va arribar a un acord amb els grups de l'esquerra per a no derogar la llei de memòria democràtica. Una fita de la lluita de la societat civil, però que alguns sectors l’han considerada amb cautela davant el que podria ser només un càlcul polític i partidista del Govern.
En aquest sentit, la Plataforma per a la Memòria Democràtica ha assenyalat que la no derogació de la llei és «una victòria de la societat civil». Així, segons la seva portaveu, Maria Antònia Oliver, tombar la iniciativa de Vox ha suposat una victòria clara de la lluita de les entitats memorialistes.
No obstant això, la Plataforma ha condemnat que s'usi la memòria democràtica, «una qüestió de drets humans», com a «moneda de canvi» en negociacions. «No té perdó que ens hagin fet estar un any i mig d'aquesta manera», ha lamentat Oliver. La Plataforma «continuarà lluitant perquè la llei es desenvolupi» perquè en un any i mig «no han fet pràcticament res». «La lluita continua», ha reafirmat.
Sigui com vulgui, com es desprèn de les respostes dels nostres lectors, existeix una divisió d’opinions sobre els motius reals del PP per a no derogar la norma i cal mantenir-se prudents davant possibles retrocessos si es dona el cas d’un nou acostament polític entre la dreta i la ultradreta.