Pau Emili Muñoz, president del Consell de Joventut de les Illes Balears, i Andrea Henry, presidenta del Consell de Joventut d’Espanya, han presentat aquest dijous les dades de l'informe d'emancipació del 2n semestre del 2023 al Velòdrom de Palma.
Les dades presentades són molt preocupants: no només parlen de percentatges i xifres, sinó que ens parlen de la realitat de milers de joves balears que veuen com, any rere any, el seu futur fuig entre les mans.
La taxa d’emancipació juvenil a les Illes Balears ha caigut fins al 18%, sis punts menys que l’any anterior. Això significa que ni tan sols 8 de cada 10 joves poden independitzar-se ni accedir a un habitatge propi. És un descens que no és casual ni anecdòtic: és conseqüència directa de l’encariment insostenible de l’habitatge i de les condicions laborals precàries que pateixen.
El lloguer mitjà ha pujat un 18,4% en només un any, arribant als 1.288 € al mes. És el segon preu més car de tot l’Estat, només superat per Madrid. Mentrestant, el salari mitjà del jovent no arriba als 1.050 € mensuals. Això vol dir que, per llogar un pis en solitari, una persona jove ha de destinar el 122, 67% del seu salari. I si parlem de comprar un habitatge, la situació és encara més dramàtica: el preu mitjà supera els 295.000 €, i per accedir-hi, un jove hauria de destinar set anys de salari íntegre només per pagar l’entrada. És senzillament impossible. Per altra banda, la taxa d’atur juvenil ha crescut fins al 21,6%, una de les més altes de tot l’Estat.
Un 10,7% dels joves estan subocupats, treballant menys hores de les que voldrien, i gairebé la meitat dels joves amb estudis superiors estan sobrequalificats, treballant en feines que no requereixen la seva formació. Tenim una generació preparada, una generació que ha estudiat i que té talent. Però aquest talent s’està desaprofitant mentre l’atur creix i les oportunitats es redueixen.
La conclusió és, per tant, que els joves ara mateix no poden accedir a un habitatge i que això té conseqüències en els seus plans de futur, formació, i en la salut mental. S’ha de trobar un remei a aquesta situació ja, perquè els joves no són el futur, són el present.
En Pau Emili Muñoz ha comunicat: «Des del Consell de la Joventut de les Illes Balears, no podem restar de braços plegats davant aquesta situació. És inacceptable que el jovent balear hagi d’escollir entre marxar de casa seva o resignar-se a una vida precària. És hora que les administracions assumeixin la seva responsabilitat:
- Calen polítiques d’habitatge efectives, que garanteixin lloguers assequibles i facilitats reals per accedir a la compra.
- Cal combatre la precarietat laboral, protegint els drets del jovent i assegurant salaris dignes. I sobretot, cal deixar de tractar el jovent com un problema a llarg termini.
Els joves som el present de les Illes Balears i el CJIB serà on hagi de ser per poder arribar al nostre objectiu que és millorar la vida del jovent de la nostra terra».
