El professor de Dret a la Universitat de Barcelona i expert en migracions Markus González ha defensat que «tot partit constitucionalista hauria de negar-se a la realització de proves dentals a menors migrants» perquè és una proposta que tracta d'«estigmatitzar» al col·lectiu.
El professor universitari ha respost això quan li han demanat què en pensava de l'exigència de Vox per a aprovar els pressupostos autonòmics del 2025, de sotmetre a proves dentals als menors migrants arribats a les Illes Balears.
González ha ofert una roda de premsa aquest dijous, 21 de novembre, en el marc del curs 'Expert Universitari en Migracions al Mediterrani' que ofereix la Universitat de les Illes Balears, en el qual participa amb dues ponències sobre com funcionen les polítiques migratòries i altres sobre les conseqüències de les arribades irregulars.
«En el fons, el missatge que es transmet és que no són menors, encara que ho diguin, sinó que són delinqüents i perillosos. Tot això forma part d'aquest mite que es construeix al que no caldria donar-li cap influència», ha al·legat.
A més, ha recalcat que la llei d'estrangeria i un protocol del 2014 marquen quina és l'administració competent, quin valor tenen i com es fan les proves, per la qual cosa ha insistit que qui és competent per a canviar tota aquesta normativa és «el Govern central».
Sobre si pot ser una excusa per a crear una partida pressupostària perquè les proves es facin més ràpidament, el professor universitari ha afirmat que durant la primera de les ponències, en la qual va participar aquest dimecres, alumnes del curs implicats en la matèria, li van traslladar que a les Illes Balears les proves «es fan ràpid».
«Per tant, no és una proposta seriosa, és una improvisació amb l'objectiu d'estigmatitzar. De fet, el tipus de prova que es fa, el determina el metge d'acord amb una base científica i tot això sembla un disbarat», ha subratllat.
L'acadèmic ha pronosticat que les arribades de migrants a les costes de l’Estat espanyol no es detindrà, per la qual cosa ha demanat que es faci una gestió del fenomen social i econòmic de la migració «de la millor manera possible» i s'habilitin vies legals d'arribada.
En aquest sentit, ha demanat que s'observi l'evolució de les rutes migratòries més enllà del que succeeix any rere any, que s'avaluï un període temporal més llarg, perquè «el debat no és si una via s'ha consolidat».
González ha posat l'exemple de les Balears i ha sostingut que és una ruta que «existeix» des de fa anys, que pot augmentar o disminuir, ja que és un fenomen «canviant», per la qual cosa ha demanat que «es gestioni de la millor manera possible».
Sobre aquesta gestió de l'acolliment dels menors migrants no acompanyats i el desbordi que manifesten les administracions balears, ha puntualitzat que «la competència és autonòmica però amb elements jurídics de caràcter estatal».
Així, ha incidit en el fet que les administracions poden reclamar recursos, però també tenen un finançament amb la qual es pot decidir en quines àrees invertir, però ha remarcat que les administracions han d'«exercir les seves competències».
«El que no poden fer les administracions és dir que és difícil o que no tenen els suficients mitjans i no volen saber res de les seves competències. No, les administracions estan obligades a exercir les seves competències i després poden demanar cooperació o canvis legals», ha reivindicat.
Així mateix, ha recalcat que les migracions formen part de la història de la humanitat per a trobar unes millors condicions de vida, per la qual cosa ha demanat que «no s'abordi des de l'emergència» i que quan es duguin a terme canvis normatius, es faci des de l'«evidència científica».
