Jaume Peña (Sóller, 1973) és un pagès de la Vall que juntament amb Lutz Helle, enginyer físic jubilat, tenen un innovador pluviòmetre amb el qual mesuren les pluges dels darrers 18 anys. A l’entrevista repassa, entre altres, els canvis que hi ha hagut i les conclusions tretes amb el seu estudi.

- Qui heu duit a terme aquest estudi amb el qual heu calculat les pluges dels darrers 18 anys?
- Aquest estudi amb el qual fa 18 anys que calculam la quantitat de pluja que cau l’hem duit a terme en Lutz Helle, més conegut com ‘Julius’ pels seus veïnats, que viu a Sóller des del 2007 i que ha estat tota la seva vida enginyer físic, i té un gran coneixement de tot aquest món, i jo, que em dedic al món de la pagesia des de sempre i m’interessa tenir totes aquestes dades per fer, entre altres, previsions per a la meva feina del dia a dia.

- Per què decidíreu posar en marxa aquest projecte?
- Fou una curolla de Lutz. Ell arribà aquí l’any 2007, va comprar una casa amb hort, però ell venia d’Alemanya i el clima i el tema de l’aigua és totalment diferent allà. Ell tenia aquí un dipòsit d’aigua, i l’aigua de la pluja era la que necessitava per a la casa i per beure, per tant, començà a pensar que havia de fer càlculs per saber de quanta aigua podia disposar i quanta en podia emprar per a una cosa o una altra. I l’agost del 2007 decidí començar amb aquest projecte amb el qual mesura la quantitat d’aigua que cau cada dia, mes i any, i així ell podria fer-se els seus plans i racionar la quantitat d’aigua. Jo el vaig conèixer en aquell moment i, com a fill de pagès i pagès que soc, em va interessar el projecte per a part de saber l’aigua que podia emprar per a tot, fer previsions de com seria l’hivern o l’estiu, saber l’hora de tirar abonaments, de sembrar, etc.

- A on recolliu aquestes dades?
- És important destacar que aquestes dades que nosaltres treim són d’una zona concreta. L’aparell el tenim col·locat a casa de Lutz, que viu aferrat al torrent de Fornalutx. El tema de la zona el volem destacar perquè a altres bandes de Sóller poden caure quantitats diferents, al Port segur que també són diferents. Tot això ho hem fet per conèixer el que plou a la nostra àrea (jo visc devora l’Institut i ell prop de la Cooperativa, per tant, estam en la mateixa zona), i això ho podem correlacionar amb la resta de zones del poble. Però nosaltres el que tenim és per tenir una idea de la nostra àrea.

- Amb quin aparell ho feis?
- L’aparell és com una balança, i cada gota que plou va caient dins un dipòsit; quan aquest dipòsit té 2,7 mil·lilitres es bolca dins un altre dipòsit i fa un impuls elèctric. I aquest impuls elèctric registra la quantitat de pluja en un ordinador. Per això, segons els impulsos elèctrics que tens, et va dient per hora, per minut, i per dia tota l’aigua que ha caigut en aquest punt, amb un marge d’error molt petit. Després en Lutz s’encarrega d’introduir les dades de l’ordinador per crear aquestes taules amb les quals anem revisant el que sol ploure tots els mesos de l’any. L’aparell té tots els dies registrats dels darrers 18 anys, i també mesura temperatures.

- I quines quantitats ha registrat durant aquests 18 anys?
- Doncs amb aquest estudi hem confirmat que en aquesta zona plouen uns 800 litres per metre quadrat per any. Hi ha mesos i anys que plou més, o menys, però les dades sempre oscil·len els 800, i la mitjana sempre va per allà mateix. Altres coses d’aquests anys que podem clarificar gràcies a aquest estudi és que els mesos de maig i juny pràcticament no plou, i que els mesos de tardor, setembre i octubre, cauen pluges torrencials per l’escalfament global.

- Quines conclusions treis d’aquests anys? Actualment plou més o menys que abans?
- Quan mires la taula, en aquests 18 anys ha plogut més o manco el mateix. Això que diu la gent a vegades de què «ara plou menys que abans» no és cert. Si mires els números de l’estudi, la mitjana sol estar un poc per damunt els 800 litres quasi cada any. Què està passant darrerament? Que continua plovent, però ara plou diferent. Abans era molt més extens, més repartit, ara et poden caure 150 litres en un dia, i això ja et fa pujar molt la mitja. Per exemple, aquest mes estam ja a 180 litres i encara estam a mitjan mes. Tot això ha canviat per les temperatures, que són més altes, i encalenteixen també les de l’aigua de la mar, i per això quan entra una borrasca des del nord es generen aquestes tempestes que abans no eren tan habituals. És a dir que cau la mateixa quantitat d’aigua, però de diferent manera. I a la gent li sembla que caigui menys aigua, perquè aquestes concentracions no deixen aprofitar-la tant. És a dir, si cauen 100 litres en un dia, els primers 40 van bé perquè se’ls beu la terra, però els altres 60 acaben als carrers o a la mar i, per tant, no s’aprofiten. Fa uns anys plovia la mateixa quantitat d’aigua, però més repartida i així s’aprofitava molt més per a tot.

- Com a pagès, com us afecta aquest canvi en la manera de ploure en aquesta zona?
- El temps i les circumstàncies et van fent jugar per fallar o encertar. Aquest estudi el tenim per a nosaltres, per la curiositat i la practicitat que li puguem donar. Els pagesos hem de començar a canviar la manera de fer feina, i aquest estudi ens pot ajudar. Per exemple, sabem que per maig i juny quasi no plou, i així podem avançar certes feines. O sabem que la tardor és bona època per tirar abonaments, perquè sol ploure bastant.