S’acosta una de les Fires més populars a Mallorca i que fa vuit anys es va batiar com la 'Fira de l’arròs', també és un punt de trobada de certs sectors culturals com el Teatre, la música, els lutiers, les xeremies, la pintura… Que es desenvolupa a Sa Pobla i entre aquestes manifestacions volem destacar l’exposició d’en Joan Pol anomenada 'El valor de l’art', on «l’artista transmet que l’art és un valor que enriquirà, en el futur, els pobles. L’obra artística és un distintiu de la cultura que l’ha creat i la transcendirà en la més absoluta naturalitat. Quan la iconografia i la simbologia de les obres hagin assolit la lleugeresa de l’espiritualitat, tant de joves com d'ancians, també els visitants, se sentiran gojosos de l’art creat i del valor que dona a la seva cultura i al seu poble». Així ens presenta la seva exposició Joan Pol, la qual serà inaugurada el dissabte 23 novembre a partir de les 17:00 hores a Can Soler (Sa Pobla).

El pobler Joan Pol nascut el 1976, que va créixer entre músics als anys 80, a més de viatjar a llocs com Àfrica, Índia, Nepal i Escòcia on va començar a adquirir aquesta sensibilitat artística i cultural, apostant per una metodologia autodidacta en pintura, escultura, fotografia, música i lutier, «les meves obres són expressionistes i modernes», emfatitza el seu discurs tècnic en textures, matèria i colors purs. Blau, ocre, groc i blanc que serveix per palpitar la inspiració dels seus treballs influenciada per la geografia de l'illa i els motius i experiències transcrits al llenguatge poètic.

Ha col·laborat en exposicions amb diversos artistes: Ferran Pizà, Felip Caldes, Bennasar + Colom, Perelló, Andrés Cimas, Joan Llaneras, Evita Mediana entre altres pintors. El 2023 va participar en la Biennal d'Art de Pollença, una exposició individual a la galeria Can Torró de Mallorca. Ell ens recalca que el seu treball pot variar entre l'abstracció i representacions més figuratives, i sovint se centra en temes com la llum, la natura i la vida quotidiana. A més, la seva obra pot transmetre emocions profundes a través de textures i formes, convidant l'espectador a una experiència visual rica.

Quan ens acostam al seu taller, albiram des del primer moment la seva estimació per crear obres d'art tan recents com La Mar de Textures. Ens diu que fa màscares creatives de diversa varietat amb materials informals. «Produesc aquarel·les amb tendències modernes. Tota la meva activitat és possible gràcies a la meva agenda de treball constant i productiva».

La seva obra pictòrica que reflecteix una gran varietat d'estils que es caracteritza per l'ús de colors vius i una tècnica expressiva. Pol combina elements de la naturalesa amb influències de l'art abstracte, creant composicions que fan reflexionar sobre la interacció entre l'home i el seu entorn.

A l’entrevista es parla que l'art es mou dins un món elitista i complex. «Per a mi és una necessitat d'expressar-me. Faig pintura molt emocional i creativa, on els colors saturats tenen un simbolisme i una tendència cap al surrealisme i com eina per viure la proximitat de la mar. Els colors són la paleta emocional del meu subconscient».

Remarca que la seva projecció surt de voler aprendre dels millors, dels clàssics però en defineix a com un pintor silenciós cap al seu estudi. «Fa tres anys que treball diàriament per ser artista».

Quan parla de la seva escultura, «Són molt orgàniques on predomina el concepte de la textura i del material que estic utilitzant, moltes vegades de la pròpia. Basada en la creativitat i no el talent, en la imaginació amb el mar com a fons: pops, peixos, màscara de l'oceà... Tot molt orgànic. Fa feina amb l’art antic del segle passat que ja no s'usen, fibres de vaixells, la seva oxidació, arena, sal… Tot ho aprofit».

Ens explica que quatre de les seves obres estan exposades al club Dàvia el Terreno (Palma), una galeria de les més importants i exclusives de Mallorca, «ja tenc 6 obres de 50 x 50, per presentar a alguna galeria de Ciutat».

Fa referències als galeristes normalment que són els que cerquen les obres i ells fan la selecció, sempre des d’un món exclusiu, «els que després venen com a or o diamant i tu t’has d’adaptar a les seves exigències o quedes obsolet».

L’art als pobles no és rendible econòmicament, un exemple és sa Pobla, i «només serveix per mostrar i fer gaudir al públic, on no tenim un escenari rellevant, però tenim una educació plàstica més tangible, es fan coses més per mostrar, no com a Pollença i Deià, allà hi ha una demanda i tot un ritual històric i artístic que li dona qualitat i interès».

En Joan filosofa afegint que hem d’apostar més per l’art a l'educació a les escoles i millorar el poder adquisitiu de la població, «és necessari treballar per democratitzar la cultura, no pot ser que l’art sigui només per bohemis i gent amb molts de doblers, un artista com jo difícilment pot viure de l’art a Mallorca sense diversificar el seu treball amb altres activitats professionals».

Quan analitzam la necessitat de visibilitzar i poder viure de la teva creativitat en Joan explica la necessitat de crear més certàmens, de dur qualitat com és el Jazz a Sa Pobla. Compartir amb nosaltres mateixos i amb l'educació dels joves. «Cal rendibilitzar les nostres obres i fugir de la inseguretat de no saber quan es vendran. Necessit pintar, escriure, fer art… Estar actiu, travessar la dimensió del silenci i en acabar la feina que passi al públic per fruir-la i alhora la compri. No és una metodologia de romàntics, com abans, on els artistes sempre eren els perduts, fracassats i que no volien cobrar, això ja està superat. Els temps canvien i el món digital és molt potent. I sobretot hem de canalitzar perquè arribi al públic, amb totes les fórmules, llegir, Mirar, informatitzar, mitjans de comunicació… Tu tot sol no ho pots fer, el mallorquí és un poc peresós i les xarxes socials ens fan perdre el contacte. Necessitam compartir. És complicat, però jo seguiré endavant».