La Xarxa Educativa per la Llengua s’ha reunit amb el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, per a expressar el «descontent» de la comunitat educativa davant la implantació del Pla Pilot de segregació lingüística a secundària per al curs 2025-2026. A més, li ha demanat la retirada immediata del Pla Pilot a primària, per ser «una pretensió política que va en contra del tots els preceptes jurídics que regulen el coneixement de la llengua pròpia de les Illes Balears i un projecte que ha fracassat en aquesta etapa educativa».

Per altra banda, se li ha exposat la preocupació d’haver de destinar doblers públics a potenciar el programa de 'llibertat lingüística', quan els resultats de l’IAQSE demostren que l’alumnat de les Illes no té prou coneixements per superar les proves en llengua catalana. Aquestes proves han posat de manifest la baixada en 10 punts respecte de l’alumnat de fa dotze cursos.

La Xarxa Educativa per la Llengua ha demanat també al conseller Vera que dediqui els doblers de la campanya de segregació lingüística, del primer ensenyament (4t d’infantil), i els que calguin a potenciar l’ús i el coneixement de la llengua catalana, amb la posada en marxa per al pròxim curs d’un Pla de xoc de mesures socioeducatives per a promoure un major ús de la llengua catalana als centres. La Xarxa hi presentarà propostes, a més de ser-ne una part activa en el seguiment de l’aplicació.

«El conseller d’Educació i Universitats no s’ha compromès a engegar cap mesura concreta. S’ha limitat a dir que el document elaborat pels experts sobre la reforma dels currículums conté propostes de millora del català com el pla lector. I s’ha dotat els centres de trenta-cinc més docents per als Plans d’acollida lingüística i cultural, PALIC», han assenyalat.

També ha anunciat que des de la Conselleria de Presidència es durà a terme una campanya sobre el dret a ¡l’elecció de llengua¡ per a famílies d’infants amb edats entre els zero i els tres anys. La Xarxa Educativa per la Llengua considera que «calen mesures valentes i decidides per revertir la situació de retrocés del català a les Illes i perquè aquesta sigui la llengua d’acollida i cohesió social a la nostra terra».