MÉS per Mallorca ha anunciat que, si el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, tracta de dur a terme el pla lingüístic, acordat entre el PP i VOX la setmana passada, sense modificar el Decret de Mínims, l'«impugnarà» als jutjats.

D'aquesta manera, el portaveu dels ecosobiranistes en el Parlament, Lluís Apesteguia, pretén que el conseller «passi la vergonya» d'haver de «derogar el Decret de Mínims i aprovar un Decret de Segregació», ja que les mesures que pretén desenvolupar l'acord contradiuen aquesta normativa.

Concretament, Apesteguia ha citat els articles 17.c i 18.a com els punts en els quals entra en conflicte, ja que l'acord entre PP i VOX contempla que s'imparteixin assignatures de caràcter científic i social en la llengua que triïn els pares.

El representant de MÉS ha mostrat el seu suport a la comunitat educativa per la seva negativa del passat divendres a reunir-se amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, perquè entenien que ja hi havia hagut un acord entre PP i VOX.

«Prohens havia proposat diàleg a la comunitat educativa però s'entén que diàleg no és una rendició de comptes o explicar un paper, la comunitat educativa va demanar conèixer l'acord per a poder dialogar i no simplement anar a escoltar, que era el que pretenia el Govern», ha criticat.

En aquest sentit, ha mostrat la «preocupació» de la seva formació atès que «segueixen sense conèixer l'acord assolit» per a implantar aquestes mesures i que «no hi hagi cap concreció» sobre aquest.

De la mateixa manera, ha criticat que fos el conseller qui donàs explicacions d'un acord entre els grups parlametaris, cosa que ha qualificat d'«oblit de la separació de poders». «En el Consolat de Mar no s'expliquen els acords entre PP i VOX, això ja ho explicaran els partits si volen», ha matisat.

Apesteguia també ha assenyalat que, «per molt de filibusterisme polític que practiqui el PP», el que conté l'acord és «separar els alumnes per qüestions lingüístiques», cosa que, des del seu punt de vista, suposa «trencar un model de convivència» i és practicar «un apartheid lingüístic a les Balears».

«El que tampoc es permetrà és que es traspassi als centres educatius la pressió política que no ha volgut assumir el Govern per 5, 10 o 15 famílies, fomentades per grupuscles que intenten dur el conflicte educatiu als centres», ha al·legat.

Així mateix, ha defensat que la realitat a les Balears és que «hi ha alumnes que acaben l'ensenyament obligatori sense ser competents en llengua catalana», per la qual cosa, aquesta és la llengua que «cal reforçar».

«No existeix la llibertat, ni el dret dels pares a la ignorància dels seus fills i el Govern té l'obligació de garantir els coneixements òptims de tots els alumnes i no pot ser motiu d'elecció de ningú», ha assenyalat.

Sobre la possible condonació del deute, anunciada en el pacte entre ERC i el PSOE per a la investidura del president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, Apesteguia ha incidit en què l'ha sorprès l'actitud de rebuig del Govern, ja que, a més, «contradiu un acord adoptat en el ple la setmana passada».

En aquest sentit, ha considerat que és una condonació «insuficient» però «celebra» la proposta, ja que és «un acte de justícia».