Catalina Arbona Cortès (Sóller, 1988) és professora de música al col·legi Àgora Portals i també a l’Escola de Música de Sóller. Clarinetista i també codirectora de la banda de Música, enguany ha estat l’elegida per fer el pregó de Setmana Santa que donarà el tret de sortida a les festes de Pasqua demà vespre a la Parròquia de Sant Bartomeu.
-S’esperava fer el pregó?
-No, de cap manera. Va ser una sorpresa. El rector em va telefonar per dir-me que em volia comunicar un tema important. Vam trobar un moment i quan em va dir que havia estat elegida per fer el pregó de Pasqua em va sorprendre. Al primer moment, no sabia què dir ni què fer, però el rector, Eugeni Rodríguez, em va orientar i vaig acceptar.
-Pot avançar de què parlarà?
-Hi haurà moments musicals, però el pregó relata les meves vivències d’ençà que era petita i fins a l’actualitat, de com han evolucionat les processons i aquestes festes. M’he centrat en com vivia la Pasqua en aquell moment i com la visc ara que som adulta.
-I ha canviat?
-Sí, bastant.
-La música és un dels components importants de Setmana Santa. Creu que molta gent gaudeix de les processons per escoltar-vos?
-Pens que sí. Formam part d’un conjunt. Per exemple, quan era petita no hi havia banda de música i record unes celebracions més austeres i ara, l’emoció i el que em transmet la passió de Jesús i la Resurrecció per mi és a través de la música. El sentiment aflora molt més que si estàs en silenci.
-Comparteix la direcció de la Banda, com és preparar Setmana Santa amb la banda de música?
-Els primers anys dedicàvem més temps a preparar la Pasqua perquè molts músics pujaven de petits i no havien caminat mai ni marcant el pas mentre tocaven. Encara érem a les Escolàpies i sortíem al pati a assajar per estar a gust, quadrats i junts. A poc a poc, hem consolidat el repertori i la gent està més còmode. Enguany volíem afegir cançons noves, però se’ns ha afegit el concert de la Federació.
-Com a creient, que prefereix Pasqua o Nadal?
-Per mi la Pasqua sempre ha estat un punt religiós que m’agrada més que Nadal. Perquè és un moment en què un cristià es troba més amb ell mateix, són sentiments més profunds. Nadal és festiu i celebració, però se centra en un consumisme, de vegades massa exagerat, que a mi no m’agrada i la Pasqua és més austera, més espiritual.
-Com sol celebrar la Pasqua?
-En família. Ens reunim per fer les panades i continuam amb la tradició que cada un duu les que ha fet a ca seva i les posam en comú, comanam alguna cosa o duim part del dinar i celebram la Pasqua plegats. Quan era més petita anàvem a cals padrins i ho vivia d’una altra manera, ara també ho celebram amb amics.
-Com ha estat el procés d’elaborar el pregó?
-M’ho van anunciar fa un mes i durant el mes de març he estat confeccionant el pregó. Al principi no sabia per on partir i després vaig començar a escriure i estructurar-lo. Vaig consultar a ca nostra per recordar els moments de la infància, a la padrina i al rector. Al final m’he centrat en la música fúnebre.
-És un orgull per fer el pregó?
-Més que un orgull ho veig com una oportunitat, tot i que em crea respecte per iniciar una festa de Pasqua.
-La seva vida sempre ha estat vinculada a l’Església?
-Sí, des de ben petita. Tot és perquè la meva padrina de Biniaraix cantava amb el cor de l’església d’allà. Estava format per devers trenta cantants i vaig començar a cantar amb ells, ja de joveneta, en llatí inclús i en diferents idiomes. Fins i tot jugava a l’església del llogaret. Després, el capellà Esteve Serna em començà a preparar per cantar la Sibil·la i més tard, amb na Maria Antònia Soler vam continuar amb el piano i, des dels deu anys la cant. Primer vaig començar a Biniaraix, després a la Parròquia i alguns anys a Fornalutx. Com més gran som, la cant amb més respecte.
-A partir d’aquí es va iniciar a la música?
-No, jo vaig començar a tocar el piano amb na Mercè Bernat als sis anys a Can Dulce, on també fèiem llenguatge. Als deu anys em vaig presentar a les proves al Conservatori, però no quedaven places de piano i vaig haver d’elegir el clarinet sense saber què era. Els primers anys no era el meu instrument, després m’hi vaig trobar còmode i ara som clarinetista. Posteriorment, he continuat formant-me, en magisteri, vocal i amb curos d’iniciació a la direcció.
-Com està l’àmbit musical a Sóller?
-A Sóller n’hi ha molt de nivell i tothom vol fer coses. Hi ha molta creativitat i la veritat és que quan ens unim surten coses molt guapes. La darrera que record va ser amb Aires Sollerics, tot i que parl de tots els estils musicals. Això sí, necessitam que els espais estiguin bé, que per primera vegada ho veig encaminat, perquè hi ha músics molt bons i gent amb molta iniciativa per crear projectes i això és el més important.
