Margalida Joy (Sóller, 1986) i Aina Nigorra (Sóller, 1994) són les autores d’ El ramet de Sant Bartomeu, un llibre creat arran del pregonet que se celebrà a Can Dulce durant les festes patronals d’agost de 2023. L’èxit aconseguit durant el discurs ha clos amb la publicació d’un conte adreçat per als més petits i que es presentà dilluns.

-D’on sorgí la idea d’editar El ramet de Sant Bartomeu?
-Can Dulce va proposar fer un pregonet per les festes de Sant Bartomeu de l’any passat. A la presentació va venir molt de públic i això no ho esperàvem, però la gent ens va demanar si no editaríem el conte. La junta de l’associació no s’ho havia plantejat, però a partir d’aquí ho veren com una idea factible i a finals d’agost de l’any passat ja teníem la primera reunió per parlar de com iniciar el projecte. Al final, va ser per la demanda que combinada amb la necessitat de Can Dulce de recaptar diners per la teulada afavorí la publicació.

-Què és el pregonet?
-L’entitat cultural proposà impulsar un discurs infantil per crear una tradició o un precedent perquè se’n faci cada any un a partir de la història de Sant Bartomeu. La nostra idea era fer la història per a infants de sant Bartomeu, tot i que és molt difícil d’adaptar-la a un públic jove. No obstant això, el nostre relat va agradar, i per això s’ha transformat en llibre.

-Com començà el projecte?
-La tasca va ser molt senzilla perquè vam connectar molt des del principi. Vam coincidir a recuperar elements de les rondalles i revisàrem contes actuals; miràrem idees que ens cridaven l’atenció a les dues i així sorgí el fil conductor. Es tracta d’un conte inèdit i on gairebé no hem canviat res del text del pregó, sinó que afegírem la part d’il·lustració al conte en paper.

-Amb què vos vàreu inspirar?
-Com ja hem explicat, ens hem inspirat en elements de les rondalles mallorquines i sobretot es percep amb els personatges que hi apareixen. Però el més emocionant és que vam començar a escriure el conte sense saber el final i això ha estat molt maco perquè va sorgir durant el procés creatiu. Finalment, el fet de tenir el conte amb paper serà una eina per als infants perquè durant l’any el puguin llegir a casa o en família i, sobretot, podran tenir un conte actual lligat al poble de Sóller i a les festes.

-Podeu fer cinc cèntims de la trama?
-Són dos nins que es troben a plaça al mes d’agost a prop de les festes de Sant Bartomeu. Descobreixen que el sant ha desaparegut de la seva peana de la Parròquia perquè és a cercar el seu ganivet. Un fullet els diu que ha partit per trobar-lo i aquí comença la història per diferents indrets de la Vall cercant-lo. Mentrestant, es troben personatges que cada un els va donant un brotet fins a formar un ram que deixen a la peana amb l’esperança que el sant torni per tenir festes patronals. L’endemà, descobreixen que sí que hi ha festes perquè ha tornat. La intenció és que cada any la junta de can Dulce deixi un ram allà on hi hauria d’haver el ganivet.

-Hi ha dues persones més que hi han col·laborat. Marta Bejarano i Pedro Andreo.
-Una és l’artista sollerica, Marta Bejarano, que participà a l’exposició de teules i quan vam pensar en fer els dibuixos del llibre ens va agradar molt el seu estil. Les aquarel·les encaixen molt amb el llibre. A partir d’aquí, triàrem les il·lustracions que són una peça clau del conte. En Pere Andreo s’encarregà de l’edició.

-El llibret ja s’ha posat a la venda, però on es pot aconseguir?
-Es pot aconseguir a can Dulce; a can Calatayud; l’Estanc de plaça i Bimbolles. Les il·lustracions ara s’exposen, però després es posaran a la venda reproduccions que aniran íntegrament a les obres de la teulada.

-Fareu activitats alternatives a la publicació?
-Sí, demà dissabte farem un contacontes al fossar de l’església on es vendran i signaran els llibres i les il·lustracions.

-Repetireu l’experiència?
-Tothom ens ho demana (riuen). Ens agradaria perquè l’experiència ha estat molt guapa, però encara és prest.

-Quines curiositats hi ha al conte?
-Com a curiositat, l’edició compta amb un recull de paraules solleriques que s’estan perdent o pràcticament ja no s’usen. Hi ha un vocabulari que com a filòlogues sabem que és inevitable la seva pèrdua, però que hi ha una enyorança de certs mots que hem volgut destacar. A més, durant l’edició, parlant amb Andreo vam pensar fer un homenatge a l’editorial Moll de ‘Pus Sopa’. Així el conte és amb lletra lligada; la portada té la mateixa mida; amb el títol i un dibuix, tot i que el conte té més text que en el clàssic.

-Trobau que a Sóller manca la creació literària o és que manquen espais de creativitat?
-N’hi hauria d’haver més. Diumenge hi havia molta gent a la lectura de poemes, però és el de sempre: a Sóller falten espais i sobretot culturals que convidin a fer que hi hagi presentacions de llibres; contacontes; una petita escola de teatre o tallers d’escriptura perquè quan hi ha una activitat d’aquestes el públic respon i els infants també. Ara mateix, l’agenda cultural la marca el poble i no les institucions. De fet, la publicació ha estat una reivindicació de can Dulce perquè no hi havia un espai per a infants petits dins les festes a nivell cultural i molts d’ells gaudeixen d’aquestes coses.