Miquel Socias (Sa Pobla, 1975), ha decidit reprendre l’antiga Adoració dels Reis d’Orient per adaptar-la als nous temps i també amb un altre títol: L’Adoració dels Reis Mags. L’obra teatral es representa avui a les 18 hores a la Parròquia. Parla sobre les seves responsabilitats com a director i sobre el format que han assajat.

-Per a la gent que no ho sàpiga, ens podeu explicar de què tracta aquesta obra teatral religiosa?
-L’Adoració dels Reis Mags és una obra teatral popular en vers que s’ha fet històricament a Mallorca des de fa molts anys. S’ha anat perdent i s’ha anat recuperant. A Sóller fa molts anys que no s’ha representat. És una obra que es passava de pares a fills, ja que es tracta de teatre popular o entre veïnats i amics. I per aquest fet es feia en poesia, perquè així era més fàcil de memoritzar. Així es podia anar passant més fàcilment entre generacions, perquè abans la gent no sabia llegir ni escriure. Feien l’obra en vers per aquest motiu. Què es volia fer amb aquest teatre? Jo intuesc que es volia fer una pedagogia, una catequesi del que era «L’Adoració dels Reis Màgics». I el més fàcil per a gent que no sabia ni llegir ni escriure era representa-ho. El que va fer un senyor l’any 36 va ser posar-ho per escrit. Però clar, no es tenia la mateixa visió teatral que es té ara. Estam avesats a un ritme i a unes paraules diferents i, per tant, el repte que tenim és adaptar una peça teatral que es va fer fa molts anys a l’actualitat.

-Sabem que enguany es torna a representar l’obra a la Parròquia de Sant Bartomeu sota la vostra direcció. Què significa per a vostè i quines responsabilitats implica estar al capdavant?
-Sempre he fet teatre, he dirigit teatre infantil fa molts anys i a l’Institut vaig començar fent teatre. Conec al rector de fa molts anys i sé que a ell li encanta aquest tipus d’espectacle. Ens hem entès molt bé. I la responsabilitat era agrupar persones que no havien fet mai teatre i donar-li una eina perquè poguessin desenvolupar el seu joc teatral i dramàtic, sense moltes més pretensions que dur a terme aquesta obra de teatre. El que jo faig és intentar que els actors i actrius puguin créixer i puguin sentir aquest text com a seu, que és el realment difícil. Perquè és un text que xerra del bé i del mal, que són coses actuals, però està contextualitzat en un període de fa 2000 anys i, clar, el més difícil és que els actors i actrius sentin seu un text que es va escriure fa tants d’anys. La meva feina és intentar que l’obra sigui propera a la gent que vengui a veure-la.

-Per què creis que l’obra ha estat tants anys sense representar-se a Sóller? Hi ha algun motiu concret o són molts factors que han influït?
-Jo crec que són moltes coses. La primera cosa és que no hi ha un lloc per assajar el teatre. Tenim òbviament una manca d’instal·lacions important. Jo fa cinc anys que visc a Sóller i veig que és una demanda històrica de tothom, de tots els polítics, de tots els diaris, etc. Una altra cosa podria ser que és un teatre popular que potser ha estat marcat com a ‘dolent’. M’explic. El teatre que es fa actualment ha partit de l’etiqueta de popular, de costumbriste, de què tothom pugui anar a veure’l. I els actors i actrius que s’acosten a aquest teatre no volen fer el teatre popular antic. I és per això que nosaltres hem hagut d’agafar a gent que no havia fet mai teatre per fer aquest tipus d’obra. És per això que potser des de fa molts anys, quan es va avançar amb una professionalització del teatre, es va deixar de banda el teatre popular. I aquestes obres de teatre popular es varen sentir com de segona categoria. És per això que es varen arribar a perdre, aquesta pot ser una altra de les causes. I un altre motiu per què s’ha anat perdent també pot ser que la gent es cansa de veure sempre la mateixa obra de teatre. I és per això que s’ha d’intentar que cada any aquesta obra tengui un caire diferent.

-Ara que repreneu l’obra, li voldreu donar continuïtat al projecte per als pròxims anys?
-Sí, és la idea. L’objectiu és que no s’aturi aquí perquè en principi la gent quedarà contenta. Crec que el públic se sorprendrà del que veurà. I com que hem introduït moltes coses del poble, de la xarxa social del poble, crec que és una cosa que agradarà. I pensam que el públic ens pressionarà perquè ho tornem a fer durant els pròxims anys.

-Qui sou els encarregats i protagonistes de l’obra?
-Som unes vint-i-cinc persones, entre actors, actrius, maquillatge, etc. El 90% és gent de Sóller. Tots els actors i actrius són de Sóller. Vàrem decidir fer-ho amb gent de Sóller perquè era més senzill d’assajar i per poder adaptar-ho al context del poble. I com que fa tres o quatre mesos que assajam, millor si la gent era d’aquí. Però per exemple, els llums i el so aniran a càrrec d’un professional que vendrà a posar-los perquè ho paga l’Ajuntament, a qui, per cert, li estam molt agraïts.

-A on heu assajat durant aquests mesos?
-Molts de dies a casa meva. També a la Parròquia i a l’Església de la Victòria. Aquests han estat els llocs. També un dia vàrem anar al pati del col·legi de Sant Vicenç de Paül. Com manquen infraestructures a Sóller, ens hem hagut d’anar cercant la vida per poder assajar, ha estat complicat.

-Heu participat en altres representacions de l’obra anteriorment?
-Sí. Jo l’he feta a Selva, Inca, Caimari i Biniamar.