Dia 11 de febrer moltes clíniques veterinàries feren una aturada simbòlica d’una hora en senyal de protesta pel Reial Decret 666/2023 impulsat pel Govern estatal, el qual restringeix sobretot l’ús d’antibiòtics als animals de companyia i a més carrega de burocràcia als professionals del sector. Entre els canvis obligatoris a seguir, la norma és molt estricte quant als antibiòtics, que s’han de declarar a Madrid i ja no les poden dispensar les clíniques, si no s’ha d’anar a una farmàcia. A més, la recepta s’inclou dins un sistema de control que si troba alguna incidència reiterativa o no es declara en un termini de quinze dies, la multa pot arribar fins als 600.000 euros, una quantitat que els manescals consideren desproporcionada atès que «ens fan receptar a cop de decret i no segons un criteri científic i mèdic».
Un altre canvi és que trastoca també la manera de treballar a la clínica, perquè «com a base la llei i ens han posat quatre nivells d’antibiòtics, en funció de l’ús, essent alguns d’aplicació molt restringida», comenten. Això afecta sobretot el tractament de segons quines malalties «que en darrer terme posa en risc la salut de les persones arribant a ser un problema de salut pública», explica Andreu Oliver (Sóller, 1987). El solleric i manescal especialitzat amb cavalls és també el president de la patronal de veterinaris de les Illes Balears i «des de 1995 s’han anat aprovant diverses lleis que redueixen la independència de la tasca del manescal, però ara s’ha agreujat perquè també arriba a l’usuari d’animals de companyia». Oliver comenta que en darrer terme afectarà la butxaca del client, perquè «s’hauran d’incrementar els preus perquè es tarda més a fer el tractament correcte i pot ser que tampoc s’arribi a temps a curar l’animal». En el cas d’Oliver, per exemple, «en una recepta demanen 25 camps diferents per justificar-la i aquesta situació afegida al retard per fer les proves, ha augmentat un 10% la mortalitat en els porcs per les restriccions», argumenta.
Mariàngels Buades (Sóller, 1981), de VetSóller, assegura que la norma actual complica molt la seva feina, a més de posar traves als professionals perquè pot conduir «al mal ús de medicaments per part dels propietaris d’animals si tenen a casa algun sobrant de pastilles que hem receptat en un altre moment o, encara pitjor si es tiren als fems, perquè crea resistència al medi ambient».
En aquest sentit, Espanya i Itàlia són els únics països europeus que no poden vendre directament els medicaments a les clíniques veterinàries, la qual cosa obliga el propietari d’un animal a anar a la farmàcia. «La finalitat de controlar i reduir l’ús d’antibiòtics per evitar resistència, no em sembla malament per protegir humans i animals», comenta Tomeu Galmés (Palma, 1966), manescal de la clínica Amics Sóller.
El problema, segons Galmés, «és amb la curació dels animals de companyia, amb els quals no abusam dels antibiòtics i ens obliga a fer un cultiu abans d’aplicar el tractament, la qual cosa és pitjor perquè nosaltres ja tenim els coneixements per aplicar un tractament adequat».
Des de la patronal ja han anunciat més mobilitzacions per al mes de març mentre no es derogui el Reial Decret, perquè «ens fa difícil fer bé la feina», sentencia Oliver. A més, sol·liciten també que els permetin subministrar els medicaments a les clíniques tal com s’aplica en altres països comunitaris de la Unió Europea.
