Joan Vicens Albertí (Fornalutx, 2001) és un jove enginyer agroalimentari que actualment cursa un màster en enginyeria agronòmica. Tot i que inicialment va començar estudiant disseny de videojocs a Barcelona, va decidir canviar de rumb i tornar a Mallorca per dedicar-se a l’agricultura, un sector arrelat a la seva família. Amb esforç, es va preparar per iniciar els estudis universitaris en una disciplina que, amb el temps, també ha esdevingut la seva passió.

-Estàs fent el teu TFG. De què tracta i quines aportacions creus que pot fer al sector?
La setmana que ve present el meu Treball de Fi de Grau, que és un projecte d’implantació de set hectàrees d’alvocaters en una finca de Campos. He fet un estudi de mercat de l’alvocat i he analitzat les condicions climàtiques per veure’n la viabilitat. També inclou la planificació de la plantació, la selecció de varietats i el disseny del sistema de regadiu. A Balears s’ha fet poca feina amb aquest cultiu, ja que és escàs a causa del clima. Tot i això, en zones com Sóller o Pollença, on la pluviometria és bona i les temperatures no baixen tant, crec que té futur.

-En què estàs treballant actualment?
Actualment faig feina a Can Det, on ens dedicam a la producció d’olives i cítrics. A més, amb en Joan Deyà, gestionam tècnicament diverses explotacions agrícoles i tenim un petit hort a l’estiu.

-Com afrontau l’impacte del canvi climàtic en els cultius i explotacions agrícoles?
És un tema molt interessant i, de fet, en parl al meu TFG. Dins de tot el problema que suposa el canvi climàtic, hi ha un petit ‘efecte positiu’: els hiverns cada vegada són més suaus, i això permet introduir espècies subtropicals que fa cent anys eren impensables aquí. L’alvocat n’és un bon exemple. Crec que pot tenir futur a la Vall de Sóller, on faig feina. Tot i que té els mateixos problemes que altres cultius, el seu preu és més defensable i una mica superior al de la taronja, per la qual cosa podria ser una bona alternativa al taronger a Sóller.

-Sí. És que Sóller és conegut com la Vall de les Taronges, però ara hi ha plantacions a Es Pla que en produeixen el doble que tot el municipi.
Sí, als anys 60 i 70, la taronja era un cultiu molt important a Sóller. Els horts estaven molt cuidats i eren productius. Avui dia, una part important dels horts està abandonada. Abans, les famílies mateixes es cuidaven de la terra, però ara molta gent té altres professions i no dedica temps a l’agricultura. Abans, Sóller era el referent en la producció de cítrics a les Balears, però avui ja no ho és de cap manera.

-S’està promovent l’ús de varietats locals per preservar-les. Són rendibles per als productors?
En el sector citrícola és complicat. Per qüestions de mercat, la taronja més demandada és la varietat Valencia, mentre que la Canoneta, que és la varietat local de Sóller, és molt més primerenca. Si el mercat valora més la taronja tardana, els productors tendeixen a prioritzar-la. Tot i això, hi ha varietats locals d’altres cultius que poden ser econòmicament viables. Cal valorar-ne la productivitat, però també la comercialització.

-Un dels grans problemes de l’agricultura és el relleu generacional.
Sí, és un problema molt greu i en realitat, és una molt bona sortida laboral. De fet, gairebé tothom que conec de la carrera té feina abans d’acabar-la, i amb més d’una opció per triar. Això és molt positiu. Hi ha qui veu l’agricultura com un sector dur, ens veuen com a esclaus, però no és així; com qualsevol altra feina, té avantatges i inconvenients.

-A Sóller hi ha una gran tradició agrícola, però el turisme ha esdevingut el motor econòmic principal. Com us afecta això?
Crec que, en general, ens beneficia. Els turistes valoren molt el producte local i de qualitat, i això fa que hotels i restaurants ens vulguin comprar producte de proximitat per diferenciar-se. Per altra banda, també s’ha de destacar que malauradament el turisme ha encarit molt el cost de vida, i això obliga a pujar sous perquè els treballadors puguin cobrir les seves necessitats.

-Quin diries que és el gran repte del sector agrari actualment?
El gran repte és que el sector sigui sostenible i rendible per ell mateix, sense dependre tant de subvencions públiques. Ara bé, consider que és un problema econòmic general, no només del sector agrari: si la gent pogués pagar el que realment costa produir un producte, no hi hauria aquesta necessitat constant d’ajudes. A més, patim competència deslleial de països amb normatives més laxes. Això ens fa menys competitius. Ara mateix, sense subvencions, l’agricultura tindria moltes dificultats per subsistir.

-Tens algun projecte en ment a mitjà o llarg termini?
Ara mateix m’agrada molt la feina que faig, però m’agradaria tirar endavant la meva pròpia plantació, per exemple, d’alvocaters, que és un cultiu que sempre m’ha cridat l’atenció. Tot i que hi ha ajudes per a joves agricultors, és complicat accedir-hi si no tens terres pròpies. A Sóller, encara més, perquè les parcel·les són petites i costa trobar-ne una de mida adequada. Comprar terrenys és gairebé impossible pels preus que tenen, però no descart arrendar-ne un en el futur.