La zona potencialment inundable de Sóller abraça una superfície bastant àmplia. El Govern redactà un Pla de gestió del risc d’inundació de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears l’any 2016 en el qual s’establiren les zones de cada municipi que tenen un major risc de quedar anegades per l’aigua. En el cas de Sóller, l’àrea marcada amb un Risc Potencial Significatiu d’Inundació (ARPSI) abraça des de la Torrentera fins al Port, seguint el curs que fa el torrent Major fins a desembocar a la mar.
Hi ha identificats una sèrie de punts conflictius que, segons els experts, són un perill en el supòsit de crescuda del cabal del torrent. És el cas dels torrents de sa Coma i na Regana. El primer desemboca a sa Torrentera i travessa pel camí des Fossaret i aquest cap de setmana passat ja es va haver de tancar el pas per la baixada de gran quantitat d’aigua. El de na Regana, s’uneix al torrent de Biniaraix i desemboquen tots dos al Torrent Major al seu pas pel pont d’Andreu Coll. Segons un darrer estudi que està a punt de concloure, aquesta infraestructura situada al costat de la Fàbrica Nova, suposa un perill per ser massa baixa. Això «pot provocar efectes de reflux que farien l’efecte rebot de l’aigua cap als carrers, atès que hi ha uns dos metres de distància des del llit del torrent. És una trampa», explica el doctor en Geografia Física i associat de la Universitat Oberta de Catalunya, Joan Rosselló.
Altres punts conflictius i inundables són on s’ha construït la Residència i tota la zona de l’Horta. En el cas de les construccions del Camp de s’Oca, segons apunta Rosselló, estan situades prop d’on el torrent fa una corba molt tancada «i si ve molta d’aigua i amb força, l’escup cap a fora i negaria tota la barriada fins a arribar a l’Horta». En darrer terme, el solleric indica com a zones amb molt de risc d’inundació, el Port. Tal com va passar al mes d’agost, l’avinguda d’Antoni Montis, l’Infante Lois i Lepanto són àrees «molt complicades i que s’omplen d’aigua fàcilment, perquè es va estrènyer el llit del torrent que passa per davall el carrer», es va construir el túnel de sa Mola i les rotondes, fent que el torrent de sa Figuera cerqui el seu curs.
El problema, segons el geògraf, són els canvis d’usos que «hem donat al territori. Hem passat d’un ús agrícola a un urbà i actualment molt difícil de modificar». A més, l’espai s’ha ocupat majoritàriament per construir aparcaments; cases, carrers i carreteres «sense deixar un límit per al desbordament del torrent», la qual cosa pot provocar inundacions catastròfiques. Tot i la intervenció antròpica, també s’ha de tenir en compte el canvi climàtic. Els darrers episodis de tempestes, torrentades i riuades indiquen que les pluges són més intenses i els cabals més elevats. En la pròxima revisió de les zones inundables que ha de fer el Govern (es fa cada sis anys) possiblement s’inclouran noves dades sobre les crescudes dels torrents. Rosselló treballa en l’actualitat en un altre estudi per demostrar com el canvi climàtic fa pujar el cabal dels torrents en menys temps a causa de la intensitat de les precipitacions i com ha canviat en els darrers 100 anys.
46 inundacions
En tot cas, l’expert comenta que el més important és recopilar dades per prevenir i educar a la població sobre els riscs i el significat de les alertes. Part d’aquestes dades es troben en la publicació La prensa local, fuente para el estudio de inundaciones: el semanario Sóller (Mallorca) de 1900 a 2000 que elaboraren Joan Rosselló i Maria Cortès el 2021. L’estudi realitzat des de finals del segle XIX al segle XX analitza els 46 episodis d’inundacions a Sóller durant aquest període, les quals se situen en les àrees descrites anteriorment.
Del total, 21 es van descriure com inundacions ordinàries; 8 extraordinàries, mentre que 17 foren catastròfiques. Això vol dir que la inundació destruí infraestructures, afectà «un espai considerable de terreny fora del llit del torrent; posà en risc la població que va haver de ser evacuada i arrasà negocis, cases i zones agrícoles». Totes elles centrades entre el periode de 1924 i 1994.
Les dades demostren, per tant, que a Sóller sempre hi ha hagut inundacions i les més destacables foren la del «1885 i 1925. En aquell moment es van dedicar molts esforços a millorar els torrents enfonsant-los en algunes parts per evitar més desastres», explica Rosselló. En altres punts, l’amplada i la fondària ajuden a poder dur un gran cabal «amb l’avantatge que la majoria d’ells transcorren dins espais rurals, que encara són horts».
