Lluc Bauzà Medina (Sóller, 2005) és estudiant de Biotecnologia a Barcelona. A més als estius treballa d’ajudant de cambrer a la piscina d’un hotel. Entre les seves aficions es troben el bàsquet, que practicà molts anys al club del Joventut Mariana, i la música, que començà a compartir a través de xarxes ara fa dos anys.

- Com van ser els vostres inicis amb la música? Com fou el primer contacte?
- El primer contacte que vaig tenir amb la música fou de petit, segurament als viatges amb cotxe amb la meva família. Més endavant, a Primària, em vaig apuntar a classes de flauta travessera i de llenguatge musical a l’Escola de Música de Sóller. Vaig continuar uns anys, però quan vaig acabar el grau elemental només vaig seguir un any més amb la flauta per acabar-ho deixant. No gaudia la part mecànica, ni la pràctica constant.

- Com començà el vostre projecte musical actual?
- Abans de la quarantena vaig començar a escoltar música urbana en anglès, després vaig passar a l’espanyola i vaig descobrir que m’interessava molt. Em vaig familiaritzar molt amb la música urbana. Fins aquell moment jo no tenia un estil definit. Més tard vaig veure que alguns joves de Sóller començaven a fer cançons i les publicaven. Això em va animar, i a partir del 2020 vaig començar a produir música amb el meu ordinador. Primer utilitzava un programa bàsic, amb el temps vaig anar millorant i el 2022 em vaig comprar el meu primer micròfon. Així vaig fer la primera cançó i vaig rebre un feedback positiu del meu entorn, això m’animà a continuar. Ara intent millorar a cada cançó que trec i sobretot m’encanta treballar la part melòdica amb la veu. Sobretot gaudesc la part creativa, la més tècnica em costa una mica més.

- Per què fer música? Què significa per a tu?
- Fer música em fa sentir bé, és un moment en què em flueixen les idees i el fet de quadrar acords i melodies em dona satisfacció. Quan estic creant és un moment d’abstracció, on m’oblit de tota la resta. Em pos davant el micròfon i em ve la melodia al cap. Al final és una manera d’expressar-me. La lletra de les cançons no és el que més m’agrada, però crec que les cançons han de tenir un missatge.

- Quins són els teus referents a l’hora de crear?
- Els meus referents són sobretot de música urbana, alguns són angloparlants com poden ser ‘Drake’ o ‘Future’. Que cantin en castellà tenc referents menys famosos com ‘Leïti Sene’, ‘Enry-K’, ‘Feid’ o ‘Raul Clyde’. Els meus referents catalans són el grup ‘31 Fam’, que són els únics que fan música urbana com jo l’entenc, sobretot el seu disc ‘JETLAG’.

- El passat divendres vau publicar una cançó, com es diu? Quin és el seu missatge?
- És una cançó que vaig fer amb en Mati, un amic mallorquí que vaig fer a la meva residència de Barcelona. Jo vaig fer la base musical i ell la va professionalitzar. Després, em vaig ajuntar amb n’Adrià Estarellas, que és solleric i català. Amb ell coincidesc molt amb gustos musicals, i junts vam fer la lletra de la cançó i la vam gravar en un estudi. La cançó, que es diu ‘30 Nits d’escàndul’, tracta de dues persones que s’agraden, però cap dels dos sap fer el pas. Podríem dir que és un reggaeton bastant melòdic.

- El vostre nom artístic és VanBa, com sorgeix?
- Una vegada vaig saber produir, vaig voler penjar beats a ‘Youtube’ i havia de cercar un nom pel meu canal. Així se’m va acudir aquest que és curt, de dues vocals i original.

- Quina rebuda ha tingut el vostre projecte fins ara?
- Per ara ha estat molt bona, estic molt content amb aquest aspecte. Mai he rebut moltes crítiques destructives, que en comparació amb les bones han estat ínfimes. També depèn de molts factors, el meu estil musical sé que no agrada a tothom. Dins Sóller la rebuda ha estat bona i m’ha donat força per continuar. És reconfortant veure com el teu esforç i les teves idees, que per tu són molt bones, es valoren positivament. Ara bé, crec que també conèixer-me i que sigui una novetat el fet de fer música pels oients, condiciona una mica la seva percepció.

- Com esperau que evolucioni el projecte musical? Vos agradaria dedicar-t’hi?
- Ara per ara encara estic als inicis, vull trobar un so que m’agradi i m’identifiqui de veritat. Estic començant a trobar un estil, però em queda molt a desenvolupar, vull tocar molt de gèneres i explorar diferents coses. També vull aprendre a produir i mesclar millor, que és un pas per professionalitzar-me. No m’agrada només cantar, vull estar present en tot el procés de creació. La meva intenció és dur els estils urbans que he escoltat tota la vida en castellà i anglès al nivell català. Ja hi ha gent que ho comença a fer, però crec que és un terreny que encara falta explorar.

- Per ara heu publicat alguns ‘singles’, esperau treure música en altres formats, com un àlbum o un ‘EP’?
- Sí, ara estic treballant en un ‘EP’, que poden ser de tres a sis cançons més o menys, i serà el meu projecte més seriós fins al moment. Més endavant m’agradaria publicar un àlbum cohesionat, que tengui un missatge i representi totalment què soc jo, però per això necessit tot un treball previ. L’EP serà una primera prova per anar trobant el meu so. Vull que el meu treball tengui un cert sentit.