La gentrificació és un procés que es dona en les zones urbanes on una població de classe treballadora queda substituïda per una classe de més ingressos. Així doncs, Fox Gotham, sociòleg, relaciona la gentrificació i el turisme com «la transformació d’un barri de classes mitjanes cap a un enclavament opulent i marcat per la proliferació de llocs d’entreteniment turístic». Amb aquest concepte podem explicar la contraposició de formes d’oci que han duit a una decaiguda de la vida nocturna a Sóller. El model de turisme familiar ha competit amb l’oci nocturn dels sollerics, que amb els anys ha anat minvant.
Toni Quetglas, doctor en Història i arxiver municipal, posa en relleu els antecedents del gran ritme de bauxa que hi hagué durant els anys 80 i 90 a Sóller. «Abans de l’època de la Transició es prolifera el moviment hippie a Deià, i bars de Sóller com l’Espanya es converteixen en el caliu perquè després hi pugui haver tota aquella quantitat d’oci», explica. Quetglas afegeix que «també trobam un precedent als teatres com l’Alcàzar, el Defensora i el Victòria que veuen passar moltes orquestres i músics que conformen la base d’oci». «La Transició proporciona una eclosió de la vida nocturna», declara l’arxiver.
Toni Socies Colom, un discjòquei popular dins Sóller que acumula molts anys d’ofici, començà la seva carrera durant aquests anys de màxima vida durant altes hores de la nit. Socies recorda quins eren els locals més freqüentats: «hi havia la discoteca El Patio, el Saint Germain, l’Altamar, s’Atalaia, el Saint-Tropez». «A més, als anys 90 obriren el Bàsic, que era lo más de Sóller, i també hi havia música en directe als hotels», declara Socies.
Quetglas conta que «a Sóller i Deià sorgeix amb molta força la música rock i a partir del final dels 70 molts de bars comencen acollir la joventut en concerts i música en directe». Segons l’arxiver «en aquest moment es creà l’Altamar que fou un gran complex d’oci, a baix discoteca, al mig bar, i a dalt restaurant».
Per la seva banda, Socies rememora els diumenges «que fèiem un beure al Nautilus mentre jugàvem al billar i llavors anàvem a les galas de tarde al Patio, per acabar al cine». També evoca l’Altamar, tancat definitivament el 2021, i que «després de 45 anys va continuar sempre igual». En aquest sentit, Quetglas afirma que hi havia una ruta de bars. «Començàvem al Bar Nadal a fer una copa, per després anar al Port, al Mirall, i més tard baixar a l’Escàndol i seguir amb el Bàsic o el Ran de Mar, per acabar finalment a l’Altamar», reviu l’historiador solleric.
El discjòquei creu que «els grans factors que han duit al tancament de molts locals ha estat el botellot, les queixes de veïns i les restriccions cada vegada menys permissives». Quetglas ho confirma: «el problema dels locals era la pressió dels veïnats, a mesura que es gentrificava l’espai, l’oci nocturn va començar a molestar», culmina. Així Socies afirma que «ara no hi ha res pels joves, però tampoc per poder anar a fer un beure després de sopar pels més grans». «Aquesta situació obliga la joventut a partir fora de Sóller de festa, i sinó també s’han començat a fer moltes festes privades als olivars», assegura. Ara bé, tant Socies com Quetglas creuen que els tardeos i les revetlles populars compleixen un mínim de la demanda d’oci nocturn. «Als 80 i 90 les revetlles com les que fan ara no foren una forma d’oci popular», apunta l’arxiver.
Quetglas denuncia la manca de possibilitats en l’oci nocturn, «és normal que la gent jove vulgui sortir i passar-ho bé, però de cada vegada més es produeix un xoc entre l’oci i el turisme».
