Després de 42 anys al capdavant d’un dels bars més emblemàtics de Sóller, Catalina Horrach Miró (Sóller, 1954) i Tolo Torrens Girona (Sóller, 1949) es jubilen i traspassen el negoci que obriren per primera vegada dia 11 de desembre de l’any 1981. Des de llavors, han passat molts treballadors a qui recorden amb nostàlgia, però sobretot tenen paraules d’agraïment i emoció per qui els ha acompanyat els darrers anys: n’Antònia Hernández; Fer Battaglha i Sandra Galindo.

- Com vos sentiu després de tants d’anys al capdavant del bar?
- Amb molta tristesa, perquè fa molts d’anys que començàrem i enyorarem molt la clientela sollerica i el dia a dia al bar. Així i tot, ara podrem fer altres coses amb més tranquil·litat: com estar amb els nets i gaudir de la vida.

- Quin tipus de client heu tengut? Ha canviat amb el temps?
- La majoria de gent és de Sóller, tot i que els darrers anys amb l’accés a internet venen molts de visitants de fora poble sobretot després d’incloure’ns dins la llista dels vint millors variats de Mallorca. Això ha estat per mi un reconeixement a la nostra trajectòria.

- A quina hora començau cada dia?
- Quan obro a les 5.30 del matí ja n’hi ha que esperen. Són treballadors de diferents empreses; jubilats; caçadors o pagesos que venen a fer el primer cafè del matí. La majoria són gent fixa.

- Com heu aconseguit aquesta fidelitat?
- Hem intentat sempre fer-ho el més bé possible durant tots aquests anys. Ja sigui amb el tracte amb la gent com el producte que oferim. Pensa que tenim clients de fora que fa 22 anys que venen.

- Parlant del producte. Heu apostat per matèries primeres locals?
- Sempre que hem pogut sí, La majoria dels proveïdors que tenim són sollerics, fins i tot n’hi ha un que fa quaranta anys que ens serveix.

- El bar és famós per les tapes i variats. Creis que tenen futur?
- I tant! En l’actualitat ja n’hi ha molts que en tornen a fer. Quan obrírem només hi havia un bar a plaça que n’oferia, el cafè Espanya i la gent anava endarrer. Després de noltros, s’han obert més de 40 portals al voltant.

- De qui va aprendre a cuinar-les?
- Idò de la meva sogra, per això quan cuin som de la vella escola i no utilitz receptes, sinó que vaig tastant i quan m’agrada la tapa o el menjar, per mi està llest. No puc donar una recepta amb les quantitats, més aviat vaig a ull, manco amb les croquetes, que necessit tenir les mides exactes, si no, no surten bones (riu).

- Quines tapes destacaríeu del vostre local?
- El menjar ‘estrella’ són la llengua amb tàperes; les pilotes i l’ensaladilla. Sempre s’acaben.

- No només feis tapes...
-No. De fet, augmentàrem l’oferta i hem oferit menú diari i el plat del dia. Això ha anat molt bé sobretot a la gent que fa feina.

- Què enyorareu més d’aquesta etapa viscuda al bar Es Pont?
- Una d’elles és el Firó i els 200 litres de pomada que servíem (riu). Som els únics que tenim obert aquest dia i els xeremiers i tamborers tanquen aquí la bauxa. El suport rebut per part d’ells i de veïnats i clients no té preu.

- I què no?
- Sobretot el moment de la pandèmia, que va ser molt dur i va marcar un abans i un després. Fèiem menjar ‘per endur’ i l’Ajuntament ens va deixar instal·lar una terrassa, però va costar remuntar.

- Quina relació teniu amb la resta de restauradors?
- Molt bona. Una cosa positiva relacionada amb la pandèmia va ser el grup que vam fer amb la resta de restauradors de Sóller per whatsapp. Aquest s’ha mantingut i ara ens serveix per ajudar-nos entre tots.

- Què fareu amb els objectes que decoren el bar?
- Les fotos antigues quedaran per a qui agafarà el local. La resta els repartirem. Un quadre amb la camiseta signada per ‘Tuni’ serà per sa mare; el de Tomeu Rynés se’l quedarà son pare i el del Joventut Mariana amb la signatura de les jugadores serà per David Escalas.

- Potser molta gent no ho sap. Podeu explicar d’on ve el nom de l’establiment?
- El nom es va posar perquè hi havia un pont a dalt i a baix del carrer. Amb això ens inspiràrem.

- Preparau alguna celebració per despedir-vos?
- Clar que sí. L’horabaixa de dia 25 de novembre hem preparat una festa per clients; amics i veïnats com a comiat després de tants d’anys.

- Qui agafarà Es Pont a partir d’ara?
- En aquest sentit estam molt contents de traspassar-ho en mans d’algú de Sóller, que coneix l’ofici i que continuarà amb la mateixa línia que noltros.

- Què fareu a partir d’ara?
- En el meu cas, no crec que m’aturi gaire. De moment la meva il·lusió són els néts. En el de’n Tolo, descansar, sobretot.