Mercè Valero Cano (Palma, 1960) s’ha jubilat enguany després d’haver estat dotze anys la directora del CEIP Es Puig. En aquesta entrevista fa un repàs de les seves etapes com a estudiant, docent i membre de l’equip directiu del col·legi públic.

- A on vàreu estudiar?
- Vaig estudiar a Palma, a l’escola pública. Vaig començar al col·legi que en aquell moment es deia Cecilio Metelo, que avui en dia és l’Aina Moll. Després vaig fer el BUP i COU al Joan Alcover. Sempre vaig estudiar a Palma.

-Quan i per què decidíreu dedicar-vos a la docència?
-És una cosa que sempre havia volgut fer. Quan de petita em demanaven el que voldria ser de gran, ja deia que volia ser mestra. M’encanta la idea d’ensenyar, gaudesc molt de poder mostrar a altra gent tot el que jo pugui saber. Era el meu somni i, si per jo fos, mai deixaria d’ensenyar.

-Quin va ser el primer centre on vàreu donar classes?
-Vaig començar a Formentera, al Mestre Lluís, on vaig tenir una interinitat. Després vaig estar per Eivissa fent d’interina en diversos centres. I més tard vaig aprovar les oposicions i ja vaig poder tornar cap a Mallorca.

-Quina o quines assignatures heu impartit durant els anys?
-He fet un poc de tot. La major part del temps he fet educació física. Jo vaig estudiar ciències, però em vaig haver de reciclar perquè es varen acabar les places i per presentar-te a oposicions com a tutora necessitaves una especialitat. Jo no soc ni era una gran esportista, però m’agrada molt tot el que té a veure amb el cos, i per això vaig fer educació física. Però, a més, també m’agraden les llengües, les ciències, he donat matemàtiques, etc. Ho he tocat una mica tot.

-En quin moment decidíreu formar part d’un equip directiu?
-Doncs va ser gràcies a en Maties Rabassa. Érem els dos professors d’educació física i, per tant, érem molt bons companys. Ell volia formar un equip per fer possible un projecte que tenia en el cap, i em va demanar que l’ajudés, sent la cap d’estudis. Mai m’havia imaginat que acabaria en un equip directiu. I, de fet, he de dir que durant tots aquests anys que he estat dins un equip directiu, el moment en què notava que tocava la pura realitat era quan exercia de mestra. Després d’haver estat quatre anys fent de cap d’estudis amb en Maties com a director, ell es va veure obligat a deixar-ho per temes de salut, i em varen anomenar a mi directora, càrrec que finalment he exercit durant dotze anys.

-Què ha significat ser la directora d’Es Puig durant dotze anys?
-Doncs tenc diverses sensacions. En primer lloc, he de dir que ha estat un plaer dirigir aquesta escola que tant admir. La part menys bona és la de tenir tanta responsabilitat o la de tenir problemes amb el professorat, que al final sempre n’hi ha. Però ara tan sols em qued amb tot el bo, i és que la il·lusió de dur a terme projectes, de fer feina amb un equip de feina meravellós, etc. ha pesat més que tot el dolent.

-Quina línia de feina heu seguit al capdavant del col·legi?
-Per a mi és molt rellevant la convivència. Una línia important que he intentat aconseguir és que hi hagi una bona convivència al centre, per tal que dins l’escola tothom estigui a gust. Després, he cercat tot el que està relacionat amb la formació integral dels alumnes i que tenguin les màximes oportunitats. Hem participat en tots els programes que els podien donar vivències, a més de coneixements òbviament. També dins el centre s’ha intentat que l’atenció a la diversitat fons una part fonamental del centre. I, finalment, com jo no soc de Sóller, un dels meus objectius ha estat que no es perdi res de Sóller, fent referència a les seves tradicions, la seva cultura i els seus llocs.

-Pensau que us ha quedat alguna feina pendent?
-M’ha faltat una certa estabilitat amb els equips directius. El que vull és que en el futur es completin tots els projectes que s’han quedat pel camí. Crec que és la feina que m’ha quedat pendent.

-Què ens podeu dir sobre el nou director, Joan Montaner?
-És una persona que té una gran capacitat de treball. Té moltes idees i ha creat un equip amb dues persones que estimen Sóller, Es Puig i l’ensenyament, com són na Teresa i na Cati. Són tres persones molt bolcades cap a la seva feina, i per això crec que plegats faran un gran equip.

-Com creis que ha evolucionat l’educació els darrers anys?
-Crec que evoluciona a pitjor. A primària es necessita temps i espai. Un temps per anar-ho assolint tot i uns espais per conviure. No es pot accelerar el procés ni es poden estar fent canvis cada any, tant per als professors com per als alumnes. Crec que dedins les escoles hi ha molt de renou, no es deixa fer feina als mestres com toca. Tothom opina, tothom decideix què és el que s’ha d’ensenyar, tothom decideix què és el que s’hauria de fer a l’escola, etc. i això perjudica la nostra feina. I també hi ha coses que abans s’ensenyaven a les cases i ara les hem d’ensenyar a les escoles. I clar, no tenim tantes hores per poder ensenyar tots aquests aspectes. En educació les preses no són bones.

-I quina fortalesa pensau que té l’educació actual?
-El treball en xarxa és la seva fortalesa. Abans era més individualitzat tot. Però ara tenim l’avantatge que tenim el treball en equip i en coordinació, que pens que és molt beneficiós per a tots els estudiants i docents actuals.