Rafel Tugores Oliver (Sóller, 2008) ha disputat durant les dues darreres setmanes el Campionat d’Europa a Bulgària amb la Selecció Espanyola sub18 de vòlei, obtenint una bona quarta posició. El de la Vall, tot i tenir tan sols 15 anys, s’ha consolidat com un dels jugadors claus del seleccionador Fredinson Mosquera. La clara nota negativa fou una lesió en l’entrenament previ a la disputa de la semifinal amb França, la qual privà el solleric de poder disputar el rellevant enfrontament. A l’entrevista Tugores repassa el seu pas amb l’Espanyola per Bulgària.

- Després d’haver guanyat el WEVZA, amb quines expectatives arribàveu a Bulgària?
- Teníem pensat fer un bon paper, perquè a més l’any passat els meus companys, tot i que jo no hi fos, ja varen aconseguir quedar tercers d’Europa sub18, i anàvem amb l’objectiu d’arribar a la final. Però la competició et va posant en el teu lloc, i enguany hem quedat en una meritòria quarta posició.

- A priori, era complicat el grup que us havia tocat?
- Comparat amb l’altre grup era més fàcil el nostre, però en vera no hi ha res fàcil en aquest campionat, perquè qualsevol equip d’allà és d’un nivell de Superlliga 2 d’aquí d’Espanya, i per tant el nivell és molt alt. Però si haguéssim pogut triar un grup, hauríem triat el nostre abans que l’altre, el nostre era més assequible. En principi havíem de passar a semifinals.

- Com va anar la semifinal contra França?
- El problema que vaig tenir jo és que no vaig poder jugar ni la semifinal ni el partit pel 3er i 4rt lloc, perquè em vaig lesionar. Em vaig fer un esquinç en el turmell en el darrer entrenament abans de la semifinal contra França, un dur cop per a mi i els meus companys. Però la veritat que vaig estar molt content de veure com varen lluitar els meus companys, que varen jugar increïblement bé, però França és un equip que actualment està dos o tres escalons per damunt nosaltres, juguen a un nivell increïble, era molt complicat guanyar-los, i es veu amb el resultat final del campionat, el qual aconseguiren guanyar i, a més, amb una pallissa a la final contra Itàlia. Els va ser més fàcil guanyar la final que guanyar-nos a nosaltres.

- Què penses que us va faltar per guanyar els francesos?
-La veritat és que des de fora la pista es veu tot molt bé. Ells tenien una debilitat, si se li pot dir així, i era que amb les bolles que eren un poc més altes no podien ser tan ofensius. Crec que el que ens va faltar va ser defensar aquestes bolles que ens venien no tan ofensives com la resta una mica millor. No les vàrem agafar com tocava, i al final varen ser els quatre o cinc punts en cada set que acabaren decantant el partit a favor dels francesos.

- Abans de lesionar-te, eres un dels jugadors clau de la sub18 dirigida per Mosquera?
- Sí, era un dels titulars, vaig entrar dins la rotació de l’equip titular, fou un cop dur per a mi i per a l’equip el fet de lesionar-me abans de la semi.

- Quines estadístiques has aconseguit durant l’Europeu? Estàs satisfet amb el teu paper practicat a Bulgària?
- No em sol fixar molt en les estadístiques. La veritat que no soc un jugador que faci molts punts per partit, ja tenim un company que s’encarrega d’aquesta feina. Però en recepció vaig estar molt bé, no he baixat del 45/50%, d’aquí per amunt. Amb aquesta estadística vull dir que la meitat o més de les recepcions han estat bones. En atac un poc més fluix, però més o manco he fet entre 8 i 15 punts per partit.

- I del partit pel tercer i quart lloc contra Polònia, què ens pots destacar?
- En aquest partit no crec que ens faltés res, els dos vàrem jugar molt bé, es va decidir en el tiebreak i ens guanyaren per tres punts. Polònia és un equip que físicament és millor que nosaltres, tots mesuren mínim dos metres.

- Quins són els pròxims campionats que tens a la vista?
- Ara per agost tenim el Campionat del Món amb la sub17, el qual ja podré disputar per haver superat la lesió, i també el jugarà Izunna Okafor, del Club Vòlei Sóller.