El Departament de Presidència del Consell de Mallorca, a través de la Direcció Insular de la Serra de Tramuntana, impulsa l’elaboració d’una proposta de llei per la qual es regula la protecció del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana, declarat patrimoni mundial per la UNESCO. Aquesta norma, denominada en altres ocasions com a Llei de la Serra de Tramuntana, ha estat sotmesa a un procés de consulta pública prèvia a l’elaboració de normativa, que ha finalitzat aquest dijous, 6 de febrer.

Recordem que durant la passada legislatura el Departament de Territori del Consell ja va impulsar l’elaboració d’una norma sobre la Serra, que fou aprovada pel ple del Consell de Mallorca però que finalment no arribà a tramitar-se al Parlament.

En aquest punt del procediment encara no es disposa d’una proposta articulada, i s’ha demanat a la ciutadania sobre la necessitat de la norma, els problemes que hauria d’abordar i els objectius hauria de perseguir. «La Direcció Insular de la Serra ha facilitat un document introductori sobre aquestes qüestions, amb alguns plantejaments amb els quals coincidim, altres que trobam a faltar i altres dels quals discrepam», ha manifestat el Grup Balear d'Ornitologia (GOB) aquest dijous.

«Certament consideram que la protecció del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana com a patrimoni mundial requereix l’empar d’una norma amb rang de llei, per tal de donar prou solidesa legal a tot el marc organitzatiu, de planificació, de gestió i de participació que es requereix per a assolir els objectius de conservació patrimonial. Coincidim també que la llei és una oportunitat per a impulsar amb més força la restauració i conservació del patrimoni cultural de la Serra, per a reconèixer legalment alguns dels valors més importants com la construcció de pedra en sec o els olivars, per a potenciar la divulgació pública dels valors de la Serra i per a millorar la col·laboració i coordinació entre les administracions públiques amb competències sobre l’àmbit protegit», explica l'entitat ecologista.

No obstant això, assenyalen que si anam a cercar les motivacions que mouen al Consell a impulsar aquesta iniciativa, «observam amb certa preocupació com al document es destaquen com a problemes una sèrie de qüestions jurídiques, administratives i de planificació: manca de marc legal amb rang de llei, actual complexitat normativa, problemes de coordinació interadministrativa, normativa massa restrictiva, manca de normativa reguladora d’àmbits específics com la pedra en sec o l’olivar, i manca de planificació turística». Per això, el GOB ha donat a conèixer que discrepa d’alguns d’aquests plantejaments, i de la resta en general pensen que són «qüestions secundàries».

Per al GOB, hi ha una sèrie de qüestions fonamentals que haurien de motivar la redacció d’aquesta llei i orientar el seu contingut:

• «En l’àmbit socioeconòmic, consideram que els problemes fonamentals de la Serra no són normatius ni administratius, sinó estructurals. Les tendències desfavorables en les activitats econòmiques que han conformat el paisatge natural i cultural de la Serra (agricultura, ramaderia, aprofitament forestal) així com d’altres sectors productius directa o indirectament relacionats amb els primers i que són claus per a l’esquelet socioeconòmic (indústria transformadora i comerç) venen de molt enrere, no estan relacionades de forma important amb dificultats normatives ni administratives i molt manco atribuïbles a noves regulacions o procediments establerts aquest segle. Aquestes tendències (creixement de la pressió humana, minva de diversitat sectorial, increment de la pressió turística), les seves causes i també conseqüències (increment del consum de recursos naturals, despoblament, envelliment de la població, turistificació dels nuclis tradicionals) són problemes fonamentals que hauria d’abordar i intentar corregir la llei.
• En segon lloc, i com a conseqüència del canvi socioeconòmic, la degradació i pèrdua patrimonial. Aquest problema hauria de figurar de forma destacada entre la problemàtica a abordar per la llei, ja que, no ho oblidem, és la principal amenaça que s’ha de combatre amb la declaració de l’espai reconegut per la UNESCO. El ritme de degradació supera amb molta diferència a l’actual ritme de restauració i conservació, i d’altra banda les actuacions de recuperació realitzades els darrers anys no responen a cap criteri de prioritat dins el conjunt del patrimoni a conservar.
• En tercer lloc, la gestió dels visitants a la Serra, com a gran espai natural de Mallorca, és actualment deficitària i problemàtica, i és una pressió a l’alça. Al document del Consell la paraula «visitant» no apareix enlloc en la relació de problemes a afrontar, quan és un element bàsic en el concepte de bé del patrimoni mundial. No confonguem planificació/gestió turística amb gestió dels visitants i de l'ús públic».

A més, l'entitat apunta que discrepen d’algunes qüestions recollides al document sotmès a consulta pública: «No podem evitar inquietar-nos quan es diu que la normativa existent és massa restrictiva, que cal aplicar una simplificació legal i administrativa, fomentar una oferta turística 'sostenible' i d’elaborar un pla estratègic de turisme que permeti dinamitzar l’economia. Tot apunta en una direcció que ja coneixem».

«La Serra de Tramuntana està patint importants tendències socioeconòmiques desfavorables, que han quedat plasmades a la publicació 'Sistema d’indicadors de la Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial' (Consell de Mallorca, 2021). Consideram que les tendències regressives detectades a activitats econòmiques com l’agricultura, el comerç o la indústria poc o gens tenen a veure amb restriccions normatives, que per altra banda afecten amb la mateixa o major mesura a altres activitats, com la turística, que en canvi mostra tendències creixents. Qualsevol iniciativa desreguladora, especialment en àmbits directa o indirectament relacionats amb el negoci turístic, ens semblarà inconvenient ja que pensam que agreujarà les tendències detectades. Igualment negatives seran les mesures que puguin suposar una desregulació en la normativa de protecció del patrimoni natural. Altra cosa és la complicació dels procediments administratius, per als que sí que cal fer un esforç simplificador i agilitzador», han explicat.

El GOB no entén que es pugui plantejar com a objectiu la dinamització econòmica des de l’activitat turística, «quan aquesta ja està experimentant un creixement incontrolat i generant un fort impacte socioambiental, amb un efectes socials i ecològics inconvenients que afecten la qualitat de vida de les persones i a la conservació de patrimoni natural i cultural». Consideren que, precisament, el que cal és controlar i reduir la pressió turística per a minvar el seu impacte sobre el patrimoni natural i cultural, i per a evitar que acabi de fagocitar completament la resta d’activitats econòmiques.

«Actualment, hostaleria+serveis ja ocupen més del 60% de l’estructura laboral a la població de la Serra. Crida l’atenció, per altre costat, que no es reclami un pla estratègic d’agricultura, o de comerç, o d’indústria per a les activitats pròpies de la Serra, quan aquestes sí que estan necessitades d’ajuda urgent. Així, l’agricultura, la ramaderia i l’aprofitament forestal, i la indústria i el comerç que transforma i comercialitza els productes naturals de la Serra han de merèixer la major atenció, per a revertir la seva tendència negativa», ha remarcat l'entitat.

Finalment, el GOB explica que haurem d’esperar ara a la propera fase d’exposició pública, quan el Consell difondrà ja un text articulat, per a veure quines mesures concretes es plantegen a la futura llei: «Seria lamentable que finalment ens trobàssim amb un instrument que bàsicament persegueixi convertir la Serra en un decorat sobre el qual incrementar l’activitat i el negoci turístic».