La quarta edició de l'Aplec Jove s'ha celebrat aquest dissabte a Pollença amb el títol ‘Rumb al col·lapse, el turisme a debat’. Ha estat una jornada intensa on joves arribats de tot Mallorca han escoltat les ponències i han debatut sobre els continguts d'aquestes.

La primera xerrada, sobre la relació entre indústria turística i capital, ha estat a càrrec d'Ivan Murray, professor de geografia de la UIB. Ha fet un repàs històric al fenomen del turisme de masses a Mallorca per entendre l'origen dels problemes estructurals que patim avui. Murray ha destacat, tot referint-se a l'època de la pandèmia, que «els moments d'emergència permeten aplicar mesures que se salten els consensos de les nostres democràcies burgeses».

La segona sessió ha tractat l'impacte del turisme sobre la cultura pròpia. Els ponents han estat Guillem Colom, professor d’Estudis Hispànics a la Universitat de Glasgow, que ha estudiat el turisme com a trauma cultural, i Pilar Arnau, doctora en Filologia i Filosofia per la UIB. Colom ha citat el grup musical Animos Parrec per explicar que «el trauma només es pot explicar a través de la paròdia, com quan Animos Parrec diu 'Es turisme mos va salvar'». El professor també ha afirmat que «el lema 'tourist go home, refugees welcome' aporta i reclama una pertinència sociocultural dels visitants».

De la seva banda, Arnau ha dit que «el turisme ha estat el generador d’un trauma social i cultural a Mallorca, i també de la riquesa d’uns pocs».

Ja a l'horabaixa, s'ha fet una taula rodona en la qual hi han participat Margalida Ramis, física de formació i portaveu del GOB; Carla Izcara, antropòloga i investigadora tècnica d’Alba Sud, i Bernat Lavaquiol, regidor de la CUP a la Seu d’Urgell i portaveu de la plataforma STOP JJOO 2030.

Ramis ha recordat que «hem passat del ‘vivim’ del turisme, al ‘malvivim’ i finalment a ‘el turisme viu de nosaltres’».

Izcara ha proposat que «primer ens hem de plantejar posar límits en territoris com els nostres. Decréixer és limitar».

Lavaquiol ha declarat que «Mallorca encapçala els rankings de turistificació. Per això, sempre que podem venim a aprendre de les experiències de resistència i organització». També ha proposat que «hem de pensar com planificar el teixit productiu per saber com respondre, per poder viure millor».

L'Aplec Jove ha tornat a ser una plataforma on joves de diverses procedències i tendències han pogut debatre sobre qüestions que ben segur marcaran aquest proper curs.

La trobada ha conclòs amb el sopar i bauxa amb una ballada i un punxadiscs.