La sostenibilitat lingüística i cultural és la preservació i el manteniment de la diversitat de llengües i cultures en el context global, assegurant a cada llengua i cultura la plenitud de les funcions socials en el seu propi espai històric, de manera que l'ús de llengües de difusió més àmplia o l'accés a expressions culturals globals no comprometi el futur de les llengües i les cultures locals. Sense sostenibilitat lingüística i cultural no hi ha igualtat ni llibertat per a les persones o per a les comunitats lingüístiques i culturals. Per tant, sense sostenibilitat lingüística i cultural no hi ha sostenibilitat.
En parlar de la sostenibilitat lingüística i cultural a les Illes Balears estam parlant de la justa i necessària conservació i ús en plenitud de la llengua catalana i de la cultura que s’hi expressa en tots els àmbits de la vida social i en tots els registres comunicatius, en coherència amb la seva condició de llengua històrica, pròpia i oficial i d’acord amb el mandat que l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística vigents encomanen als poders públics. No tindria sentit pensar en una sostenibilitat econòmica, social i ambiental que consumàs un procés de subordinació, arraconament i erosió de la llengua i la cultura pròpies d'aquestes illes.
És per tot això que manifestam:
- Que en la seva constitució inicial, la Mesa per al pacte social i polític per a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears no ha prestat atenció a la dimensió lingüística i cultural de la sostenibilitat. No sols són absents la llengua i la cultura en el nom de la Mesa, sinó que no hi ha una representació directa, amb veu pròpia, dels sectors culturals i lingüístics entre les entitats que hi participen, i per tant és previsible que en quedin exclosos o minimitzats els objectius i propostes referents a la sostenibilitat lingüística i cultural en les conclusions i mesures sorgides de la Mesa.
- Que aquesta omissió ja seria un error en qualsevol altra societat, però en el cas de les Illes Balears pot tenir efectes especialment greus, per la situació crítica en què es troben la llengua i la cultura pròpies, en gran part com a conseqüència del model insostenible de creixement de la nostra economia, del tot subordinada al turisme de masses, amb l'impacte creixent que ha tingut en les darreres dècades sobre totes les formes de vida de la nostra societat, amb el gran augment de població molt heterogènia que s'ha produït darrerament.
- Que la necessitat de tenir present la dimensió lingüística i cultural en qualsevol projecte de sostenibilitat s'ha posat de manifest en les aproximacions més solvents a l'aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030. En el nostre context immediat, el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, al seu Dictamen núm. 5/2020, sobre la prospectiva econòmica, social i mediambiental de les societats de les Illes Balears a l’horitzó 2030 (2021) ja remarcava des del primer moment, com a part dels objectius referents a la cohesió social, la necessitat de «defensar millor el nostre patrimoni cultural i lingüístic en la societat pluricultural que es va construint» (p. 14) i de valorar «el patrimoni i la cultura com a tret diferencial» (p. 15).
- Que és ben evident, per tant, que la demanda de participació dels sectors culturals i lingüístics en la Mesa de sostenibilitat no és cap pretensió estranya, sinó ben al contrari: el que és estrany i injustificable és que no hi siguin presents, tant per l'estreta relació que hi ha entre la sostenibilitat, la cohesió social intercultural i la normalització lingüística, com fins i tot per les implicacions mútues entre l'activitat turística i la realitat cultural.
Reclamam, per tant, que el Govern atengui aquests arguments, incorpori a la Mesa de sostenibilitat representacions qualificades dels sectors culturals i lingüístics i sobretot que també inclogui entre els objectius de sostenibilitat la sostenibilitat lingüística i cultural, i asseguri les actuacions necessàries per garantir la plenitud i la continuïtat futura de la llengua i la cultura pròpies de les nostres illes, a hores d'ara en declivi i en un estat evident de progressiva minorització.
