Aquest passat diumenge 2 de juny, unes 300 persones s'han congregat al claustre de monestir de La Real, per retre un càlid homenatge a Francesca Armengol i Antoni Torres, «una dona i un home que fan país», tal i com resava el lema de l'acte.

L'acte va començar amb la lectura d'una glosa dedicada als dos protagonistes elaborada per Maribel Servera.

A continuació, el museòleg i escriptor, gestor cultural i exdirector del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona, Pep Fornés va dedicar unes paraules a Antoni Torrens, promotor de la celebració de Sant Antoni a la vila de Gràcia.

Els ximbombers de Sa Pobla, Antònia 'Mussola', Toni 'Ballador', Biel 'Collut' feren gloses de lloances per a Francesca i Antoni.

A continuació va parlar Tomeu Adrover, que en nom de l'associació Apotecaris Solidaris destacà el compromís solidari i la tasca de Francesca Armengol en les campanyes de l'entitat.

Manel Martorell a la guitarra, i Irene Gili amb a seva impressionant veu, interpretaren 'El pi de Formentor' i 'Abril 74'.

Nanda Ramon i Maties Garcies parlaren en nom del grup d'amistat, format en el si del PSM, del qual en forma part Francisca Armengol. Glosaren les dues figures homenatjades per separat i com a tàndem i 'receptaren' alguns medicaments per als qui, com Antoni i Francesca, estimen Mallorca i la volen lliure.

Els Germans Martorell (Pere Joan i Manel) sacsejaren l'ambient amb els seus ritmes actuals i tradicionals, mesclats i emocionants.

El dinamitzador cultural impulsor del Crestatx Poètic, Antoni Gost 'Curro' i el secretari de la Fundació ACA, Miquel Àngel Tortell, feren una emotiva glossa d'Antoni Torrens. Totes les intervencions, a més a més, es culminaven amb un obsequi ple de simbolisme, per als homenatjats.

I encara havia d'arribar l'apoteosi final. Biel Majoral acompanyat, primer, de Delfí Mulet a la guitarra i Miquel Brunet al contrabaix, varen fer vibrar els assistents. Encara s'hi incorporarien els Germans Martorell i per a sorpresa de tothom i amb la pell de gallina, Maribel Servera s'hi afegí improvisant una meravellosa glosa cantada que posà la pell de gallina a tothom que acabà dempeus i cantant.

La serena ja queia menuda quan l'acte finalitzava amb una gran coa per saludar Francesca Armengol i Antoni Torrens. I la paraula més repetida era «gràcies!»