La conferència 'Pobles desapareguts (o gairebé desapareguts) a Mallorca durant l'edat mitjana', d'Antoni Mas, professor d'Història Medieval a la Universitat de les Illes Balears (UIB), es durà a terme el pròxim dimarts 30 de gener, a les 19.00 hores, a la Societat Arqueològica Lul·liana, ubicada en el carrer de Monti-sion número 9 de Palma.
A la ponència, Mas donarà a conèixer les seves recerques sobre una qüestió molt poc coneguda: la desaparició d'un nombre significatiu de nuclis de població, normalment de poques dimensions, que s'havien format a Mallorca durant l'edat mitjana i que desaparegueren, o que estigueren a punt fe fer-ho.
En primer lloc, farà referència als nuclis que desaparegueren com a conseqüència de l'aplicació de les Ordinacions d'en Jaume II, a fi de fundar o promocionar noves poblacions que provocaren l'abandonament d'alguns nuclis concentrats i el trasllat a d'altres, com és el cas de Guinyent (Alcúdia) o del primer nucli de Capdepera. D'altres, potser, ho feren com a conseqüència de la competència que suposaven algunes de les noves poblacions o pobles projectades per en Jaume, com va ser el cas del primer nucli d'Ariany, situat ben prop de la pobla de Petra, o de Crestatx (a sa Pobla).
Algunes d'aquestes pobles com la Bellver (probablement prop, o coincident, amb el poble de Sant Llorenç), la Palomera (coincident amb l'actual Sant Elm), o sa Granada (de localització imprecisa) no arribaren a consolidar-se. És més possible que d'altres desapareguessen o minvassen molt per mor de la compra, per part de pagesos rics o de l'aristocràcia ciutadana, de les terres del seus voltants, com seria el cas de Bànyols (Alaró), Biniforani (Bunyola), Hero (Santa Margalida) o Massanella (Mancor). D'altres degueren desaparèixer per de mor del perill corsari (com els poblats marítims de sa Palomera i de ses Salines) i fins i tot n'hi ha que, segons la tradició, ho feren com a conseqüència d'un desastre natura, com Sant Miquel de Gebellí (a Campanet). I també n'hi va haver d'altres que reviscolaren, o renasqueren, com Ariany, Consell i l'actual Vilafranca, que es consolidaren durant l'edat moderna).
