L'Obra Cultural Balear (OCB) ha acusat el Govern espanyol, davant el Consell d'Europa, d'«incomplir» la Carta europea de llengües regionals o minoritàries (CELRoM) a les Balears.

Així ho ha explicat aquest dimarts l'entitat després de reunir-se amb el Comitè d'Experts del Consell d'Europa per a corroborar si l'Estat espanyol compleix amb els compromisos de la citada Carta. En aquesta trobada hi han participat també Joves de Mallorca per la Llengua, Plataforma per la Llengua i el Sindicat STEI.

L'OCB ha subratllat en aquesta trobada quinquennal realitzada a la Universitat de Barcelona que es troben davant «un incompliment» dels compromisos internacionals «adquirits pel Govern espanyol per protegir el català» a les Balears dins els diferents àmbits, com l'educació, la justícia, l'administració pública i el sector sanitari.

Sobre l'educació, les entitats han traslladat que «els resultats de l'alumnat són molt preocupants». A més, han estimat que «el control sobre el compliment del Decret de Mínims és nul».

Quant a la capacitació lingüística, han advertit que hi ha «casos flagrants en l'administració de justícia i l'administració general de l'Estat» donada «la deficient capacitació lingüística dels empleats públics estatals, especialment dels cossos de policia».

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu, promogut pel Consell d'Europa en 1992, que va ser ratificada per Espanya en 2001. No obstant això, l'OCB ha lamentat que «s'incompleix permanentment».

Així mateix, han destacat que la Constitució només reconeix el castellà com l'única llengua oficial del conjunt de l'Estat, la qual cosa provoca, segons han afirmat, «l'aprovació constant de normes que reforcen aquesta desigualtat creada artificialment i fruit d'una visió supremacista del grups lingüístics, per la qual cosa empeny a les altres llengües cap a la residualització».

El Comitè d'Experts està conformat pel jurista René de Groot, de la Universitat de Maastricht; la lingüista Aline Kunz, de la Universitat de Berna; el lingüista Jarmo Lainio, de la Universitat d'Estocolm, i el filòleg i degà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Albert Branchadell.