Setmanari d'informació local - 139 anys

Documents i àudios demostren que Fernández Díaz va dirigir la guerra bruta contra els independentistes i que M. Rajoy n'estava al dia

Nous documents i àudios de l'anomenada operació Catalunya fins ara secrets proven la implicació de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy en la trama d'espionatges i guerra bruta contra l'independentisme català.

Hi han tengut accés tres mitjans, eldiarioes, El Nacional i La Vanguardia, que aquest dilluns publiquen reportatges que analitzen els documents i en prometen més per als pròxims dies.

Segons expliquen, els documents demostren com la trama va començar just després de la gran manifestació independentista de l'11 de setembre del 2012, cosa que ja se sabia.

També permeten reconstruir com va funcionar: dirigida pel llavors ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, s'hauria dedicat a generar actuacions policials il·legals i notícies falses.

Les 'notes informatives' de Villarejo i altres policies

L'excomissari José Manuel Villarejo i també altres alts càrrecs policials enviaven «notes informatives» periòdicament al ministeri de Fernández Díaz, que informava regularment Mariano Rajoy.

Els tres mitjans han tengut accés a desenes d'aquestes 'notes informatives' elaborades de manera il·legal i anònima entre el 2012 i el 2016 per dirigents corruptes de diferents cossos policials.

Els continguts haurien barrejat informacions confidencials amb dades tergiversades o directament falses per fonamentar acusacions inventades a dirigents polítics catalans, i el ministre decidia què se'n feia.

Rajoy rebia les notes i després apareixien als diaris

Els mitjans diuen que hi ha fonts que els han assegurat que algunes d'aquestes notes es feien arribar a Rajoy a través d'escoltes en sobres blancs tancats sense remitent ni destinatari.

El contingut de les notes després apareixia a les portades d'alguns mitjans de Madrid, i posteriorment via fiscalia o denúncies de particulars, acabava als jutjats en procediments que continuaven omplint portades.

Per elaborar les notes, els equips policials feien investigacions prospectives sense control judicial ni registres als plans de treball amb què treballaven.

La primera nota, del 18 d'octubre del 2012

La primera nota data del 18 d'octubre del 2012, la va enviar Villarejo i atribuïa comptes bancaris a Liechtenstein a Artur Mas, al seu pare i a Jordi Pujol, i es referia també al famós 3% i al cas Palau.

El contingut d'aquella nota el va publicar al diari 'El Mundo' en plena precampanya de les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel llavors president de la Generalitat Artur Mas.

Del 14 de novembre és una nota sense signatura, però amb el segell de la UDEF que insistia en el cas Palau, atribuïa a CDC el cobrament de comissions il·legals del 8% i vinculava Mas amb suborns i més comissions.

Aquesta nota també va acabar a la portada d''El Mundo' dos dies després, quan faltaven pocs dies per a les eleccions al Parlament, i Mas va denunciar que estava sent víctima d'un muntatge.

El mateix novembre una altra nota identificava falsament Jordi Pujol Ferrussola com un dels evasors fiscals del banc HSBC a Suïssa de l'anomenada Llista Falciani, i li atribuïa la propietat d'una empresa de marbres.

En la llista de 'notes informatives' també n'hi ha una del 2014 amb informació sobre els comptes de la família Pujol al banc andorrà BPA, obtinguda il·legalment per policies espanyols que van pressionar els dirigents del banc.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.