El calendari laboral de 2024 recull un total de 12 dies festius, dels quals 9 se celebraran de manera conjunta en tot l'Estat, el mateix número que enguany. A aquests 12 dies se sumen els dos festius locals, fins a un total de 14 dies festius.
En concret, en 2024 seran festa a tot l'Estat aquest dilluns 1 de gener (Any Nou), el dissabte 6 de gener (Epifania del Senyor), el divendres 29 de març (Divendres Sant), el dimecres 1 de Maig (Festa del Treball), el dijous 15 d'agost (Assumpció de la Mare de Déu), el dissabte 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya), el divendres 1 de novembre (Tots Sants), el divendres 6 de desembre (Dia de la Constitució Espanyola) i el dimecres 25 de desembre (Natividad del Senyor).
Existeixen altres festius comuns que les comunitats autònomes poden desplaçar a un altre dia. Així ha ocorregut amb el dijous 28 de març (Dijous Sant), que serà festiu en tot l'Estat menys al País Valencià i Catalunya, però no amb el divendres 6 de gener, el dia de Reis, que totes les comunitats han decidit mantenir.
Entre les facultats reconegudes a les comunitats autònomes es troba també la possibilitat de substituir el descans del dilluns següent a les festes estatals que coincideixen en diumenge per la incorporació d'unes altres que els siguin tradicionals, així com l'opció de celebrar Sant Josep (19 de març) o Sant Jaume (25 de juliol) en el seu corresponent territori.
Així, el 9 de desembre (dilluns següent a la Immaculada Concepció) serà festa a Andalusia, Aragó, Astúries, Castella i Lleó, Extremadura, Múrcia i Melilla; el dijous 25 de juliol (Sant Jaume) només serà festiu a Cantàbria, Galícia, Madrid, Navarra i País Basc, i el dimarts 19 de març (Sant Josep) només serà festa a Múrcia i al País Valencià.
La relació de nou festivitats comunes a tot l'Estat en el 2024 és la següent:
-1 de gener: Any Nou (dilluns)
-6 de gener: Epifania del Senyor (dissabte).
-29 de març: Divendres Sant (divendres).
-1 de maig: Dia del Treball (dimecres).
-15 d'agost: Assumpció de la Verge (dijous).
-12 d'octubre: Festa Nacional d'Espanya (dissabte).
-1 de novembre: Tots els Sants (divendres).
-6 de desembre: Dia de la Constitució Espanyola (divendres).
-25 de desembre: Nadal (dimecres).
Als dies festius estatals i autonòmics cal sumar dos festius locals, fins a sumar un total de 14 dies festius a l'any.
Un any amb caps de setmana llargs
La celebració de diverses festes en dilluns o divendres, per tant al costat del dissabte i el diumenge, permetrà comptar aquest nou any amb alguns caps de setmana més llargs de l'habitual en el conjunt de l'Estat. Així succeeix amb aquest dilluns 1 de gener, el divendres 1 de novembre i el divendres 6 de desembre.
En les comunitats que han optat per celebrar el Dijous Sant (28 de març), que són gairebé totes, hi haurà un pont de quatre dies, i en cinc comunitats (Balears, Cantàbria, Navarra, País Basc i La Rioja) aquest pont serà de cinc dies perquè han decidit donar també com a festiu el dilluns de Pasqua (1 d'abril) .
A més, aquells treballadors que puguin permetre's agafar algun dia lliure, podrien allargar el cap de setmana per la celebració de la Mare de Déu d'agost (15 d'agost) en dijous.
A Catalunya i el País Valencià s'ha establert, a més dels 12 festius estatals retribuïts i no recuperables, un festiu retribuït recuperable, cosa que significa que si els treballadors gaudeixen d'aquesta festa addicional, hauran de recuperar les hores no treballades.
Dies festius
Illes Balears: 1 de gener, 6 de gener, 1 de març (Dia de les illes Balears), 28 de març, 29 de març, 1 d'abril, 1 de maig, 15 d'agost, 12 d'octubre, 1 de novembre, 6 de desembre i 25 de desembre.
Catalunya: 1 de gener, 6 de gener, 29 de març, 1 d'abril, 1 de maig, 24 de juny, 15 d'agost, 11 de setembre (Festa Nacional de Catalunya), 12 d'octubre, 1 de novembre, 6 de desembre, 25 de desembre i 26 de desembre.
País Valencià: 1 de gener, 6 de gener, 19 de març, 29 de març, 1 d'abril, 1 de maig, 24 de juny, 15 d'agost, 9 d'octubre (Diada del País Valencià), 12 d'octubre, 1 de novembre, 6 de desembre i 25 de desembre.
