Jaume Sastre va ser un dels impulsors de la vaga de docents i, posteriorment, va fer una vaga de fam per exigir diàleg al Govern.

Què va significar la gran manifestació del 29 de setembre de 2013?

Va significar la cresta de l'ona d'un moviment de lluita de llarg recorregut, una veritable marató, que va començar a finals de maig de 2013 i que va acabar amb el referèndum que va desconvocar la vaga, el febrer de 2016.

Quines creus que varen ser les principals claus per aconseguir una mobilització tan massiva?

El treball previ que es va fer des del mes de maig i que va durar tot l'estiu de 2013, la determinació del Comitè de l'Assemblea de Docents a tirar endavant a pesar de la negativa dels sindicats a convocar la vaga indefinida, la recollida de més de 5.000 signatures de docents durant l'estiu i principis de setembre que ens va permetre convocar directament la vaga sense la tutela ni el permís de cap sindicat, la repressió de Bauzá que va incendiar els ànims expedientant tres directors de Menorca, el contacte amb les associacions de pares durant l'estiu i la incorporació de dues reclamacions de les famílies (beques i ajudes per als menjadors escolars) al decàleg de reivindicacions de la vaga, la creació des del primer moment d'una caixa de resistència, el desbordament dels sindicats que obligats per les seves bases és van afegir a la vaga a principis de setembre, etc.

Què va representar per a tu, a nivell personal, tota aquella mobilització?

Un aprenentatge continu vora gent més jove i una injecció de moral de victòria. Els docents vàrem recuperar l'autoestima com a col·lectiu professional i ens vàrem fer respectar.

Creus que les polítiques desenvolupades pels governs progressistes varen respondre a les demandes d'aquelles mobilitzacions?

Durant la vaga indefinida hi va haver dos comitès, el dels sindicats i els de l'Assemblea de Representants. Els primers prenien decisions dins un despatx, els segons estàvem en contacte permanent amb les assemblees de centre de les quals formàvem part i a les que informàvem i consultàvem en tot moment. Un cop derrotat Bauzá a les eleccions de 2015, els sindicats i el nou conseller, Martí March del PSOE, van pactar en qüestió de setmanes mentre el nou govern d'Armengol va menysprear l'AD. A mitjan setembre, March, per fer-se perdonar va concedir una entrevista al diari feixista i anticatalanista, El Mundo, per afirmar que no era presoner ni estava en deute amb l'AD i que estava disposat a reunir-se amb grupuscle pro Bauzà, Plis. El triomf dels feixistes de VOX i del PP a les eleccions d'enguany està vinculat directament a la frustració i al desencís que han provocat entre els docents els vuit anys de govern Armengol. La suposada esquerra sempre fa el mateix. S'aprofita dels moviments socials (educatius, ecologistes ...) i un cop arriba al govern els deixa tirats i abandonats i se dedica a fer la bona als poders fàctics per fer-se perdonar. Resultat: no sap mantenir el poder perquè maltracta els seus votants.

Com valores la situació actual, amb la perspectiva d'aquests deu anys?

Armengol va repetir el govern el 2019 gràcies a explotar en benefici propi la por a l'arribada dels feixistes, nazis, forasters colonitzadors, genocides i supremacistes de VOX. Quatre anys després, repetir la jugada de la por a VOX ja no li ha bastat. Se va centrar a fer la bona als grans hotelers que tanmateix no l'han votada ni la votaran mai. Anava de sobrada i se pensava que guanyaria sense davallar de l'autocar. Només se'n va recordar de les camisetes verdes el darrer divendres d'abans de les eleccions quan dominada pel pànic va intuir que perdria les eleccions. MÉS i Podemos tenen també la seva part de responsabilitat. Encara a hores d'ara molta gent no entén per què Biel Barceló de Més va preferir la conselleria de Turisme i no la d'Educació el 2015. La raó profunda és que és un nebot dels grans hotelers del Grupo Barceló i que en comptes de lluitar pels docents i l'educació va preferir intentar impressionar els oncles rics del clan familiar. Craso error que fa anys que pagam els docents, els alumnes i les famílies!

Haurem de tornar a treure les camisetes verdes?

Sens dubte. És qüestió de temps. Bauzá va guanyar les eleccions el 2011. Va fer grans retallades, va atacar el català a sanitat, a educació i a l'administració. Va omplir Mallorca de grans superfícies forasteres i va massacrar la petita i mitjana empresa autòctona. Al 2012 ja hi va haver la vaga de fam de Jaume Bonet, les primeres grans manifestacions i algunes vagues esporàdiques. Al 2013, després de Pasqua va començar a rebentar tot. Al 2014, després de mobilitzacions continuades va perdre 40.000 vots a les eleccions europees coincidint amb la vaga de fam. A les eleccions de 2015 va perdre 80.000 vots i va obtenir el pitjor resultat del PP en tota la seva història a Balears. L'endemà, 16 batles de Mallorca i tot el PP d'Eivissa exigien l'expulsió de Bauzá del partit.

Si volen acabar com Bauzá, anim PP-VOX (Prohens, Galmés, Campos, al general botifarra, Coll Bucher, Idoia Ribas, etc.) a perseverar en l'atac contra la llengua indígena i a posar multes de 100.000 € --com ja han anunciat que faran- per castigar i reprimir l'ús del català a l'escola, als hospitals, a la vida pública, etc. 10 anys després, a la caixa de resistència de l'AD queden més de 150.000 €, que es van deixar per si de cas tornava un dia un altre fatxa com Bauzá. A més, ara tenim una cosa que no teníem el 2013: el Col·legi Professional de Docents, únic en tot l'estat, des d'on els docents podrem defensar la nostra independència professional amb carn i ungles. En fi, si ens declaren la guerra, ens defensarem i lluitarem!