El Moviment Femista de Mallorca ha convocat una concentració de suport a la menor víctima de l'agressió múltiple que va tenir lloc a Palma el passat 24 de desembre.

La concentració s'ha fet aquest dilluns a les 20.00 hores a la plaça Espanya de Palma per a «rebutjar les violències masclistes ocorregudes aquest 2020» i, en aquest sentit, «exigir justícia i solucions reals urgents que permetin frenar el degoteig constant d'assassinades i violades» a l'Estat.

Manifest

«Avui, tot just acabat de començar l’any, ens genera una gran tristesa i indignació haver de concentrar-nos aquí novament. El Moviment Feminista de Mallorca ens convoca avui perquè el 2020 s'enceta amb tres fets brutals, fruits de la violència masclista que no dona treva: Mònica i la seva filla de 3 anys, Ciara, assassinades a Esplugues de Llobregat; una nina de 13 anys violada en grup a Palma; i avui mateix a Puertollano (Ciudad Real) una dona de 61 anys ha estat assassinada a trets per la seva parella. Avui volem denunciar especialment aquesta violació grupal perpetrada a Palma i donar tot el nostre suport a la víctima. Sis adolescents han estat acusats de participar de forma directa o indirecta en la violació grupal d’una al·lota a la barriada d’Es Camp Redó el passat 24 de desembre. De veure-ho i no fer res. I de gravar-ho, també. Cinc d’aquests sis joves són menors d’edat.

Les agressions sexuals múltiples van en augment. L'any 2016 se'n varen produir 18 enfront de les 63 del 2019. Estam parlant d’agressions sexuals en què han participat 3 o més homes i en les quals 1 de cada 3 víctimes era menor d’edat.

I què passa? On són les manifestacions? Quantes persones som aquí avui? On són les mesures, les garanties, la inversió i els recursos econòmics per fer front al terrorisme masclista? I a les mancances endèmiques en polítiques reals ara se li afegeix el discurs de la negació de la violència masclista dels partits d’ultradreta, el trencament del consens institucional sobre la matèria i el creixement del discurs antifeminista.

Som aquí perquè ens sentim absolutament desprotegides per la llei, ja que, com ha quedat demostrat amb sentències vergonyoses i insuficients per casos similars com les violacions de Manresa o Navarra, la justícia no respon, sinó tot el contrari: empara un Estat patriarcal amb un Codi Penal que legitima la cultura de la violació. I no només això, després de sentències condemnatòries assistim perplexes a manifestacions de suport a homes reconeguts culpables de violació, com en el cas d’Aranda de Duero, seguit d'una intolerable revictimització de les víctimes.

La responsabilitat dels mitjans de comunicació en la transmissió de la informació és cabdal. Els titulars que qüestionen les víctimes i els seus relats, o aquells que apunten a la nacionalitat, ètnia o barriada dels agressors, acaben desviant l'atenció del problema real: el patriarcat mata dones i ho fa cada dia i arreu del món. La revictimització que hem de patir les dones és injusta i insuportable. L'únic comú denominador que tenen tots els agressors és que són homes, amb independència de qualsevol altre factor com la classe social o la procedència. Totes les víctimes tenen també el mateix perfil: són dones i sempre són qüestionades pels seus hàbits, comportaments o vestuari.

Ara que ens trobam a l’inici d'una legislatura, aprofitam per demanar fort i clar al nou Govern de l’Estat mesures reals ja! Volem que s’aprovi urgentment una llei de protecció integral que contempli tot l’espectre de violències masclistes i que, per descomptat, es
dotin de pressupost aquestes mesures. Exigim la modificació dels articles 178 al 183 bis del Codi Penal sobre agressió i abús sexual, perquè s’adaptin a l’article 35 respecte al consentiment explícit del Conveni d'Istanbul, la norma internacional de referència en violències masclistes ratificada per l’Estat espanyol.

Exigim a la política institucional mesures socials i polítiques públiques enfocades a la prevenció, a l’educació i a la justícia i reparació de les víctimes. Exigim una actitud decidida i valenta per acabar amb el terrorisme masclista.

És important insistir en el fet que els agressors són menors d’edat. Això no és casual. Toca demanar-se per què la desigualtat entre dones i homes es continua reproduint d'una manera tan bèstia en societats que són legalment igualitàries. Nosaltres tenim algunes respostes evidents a aquesta pregunta: Els adolescents s’inicien cada vegada més joves en el consum d’una pornografia violenta i cosificadora. La pornografia, accessible des de qualsevol dispositiu i a qualsevol edat, és l'única educació sexual que està rebent el nostre jovent. La indústria pornogràfica està emplenant una buit que haurien de cobrir les institucions i les mateixes famílies. Ho hem de dir clar: aquesta pornografia funciona com a una autèntica escola de desigualtat que perpetua relacions on la reciprocitat i el consentiment brillen per la seva absència. Amb aquestes referències, el delicte de violació grupal es pornifica i es converteix en gesta envejable i digna del reconeixement dels companys. Per això els agressors enregistren i comparteixen a les xarxes les fotos i vídeos de la violació. Els exhibeixen com a medalles perquè perceben la impunitat d'una justícia permisiva i còmplice.

Davant l'augment de les agressions sexuals de tot tipus, del consum de pornografia via Internet dels més joves, de l’agreujament de les agressions i de les actituds masclistes cada vegada més violentes, davant dels 93 feminicidis de l’any passat, de la hipersexualització i cosificació sistemàtica a la qual se'ns sotmet, de l'increment de les agressions LGTBIfòbiques... Davant aquesta realitat tan bèstia, és fonamental reforçar l’educació afectivo-sexual dels joves per revertir aquesta situació que ja fa temps que és insostenible.

Necessitam també la col·laboració dels homes. Apel·lam els homes perquè col·laborin de manera activa i sense reserves a combatre la cultura de la violació. Sense la complicitat dels homes, les violacions no disminuiran. Homes, rebel·lau-vos contra el model de masculinitat en què vos han educat, qüestionau-vos les vostres actituds, els vostres silencis, la permisivitat amb els col·legues, la vostra història íntima i la vostra relació amb el consentiment. Sou claus per acabar amb la cultura de la violació, per desmuntar una societat articulada en funció dels vostres privilegis, base en què es constitueix el patriarcat i es perpetua la violència contra les dones.

Des del carrer volem fer una crida a les institucions. No ens conformam amb discursos i bons propòsits. Volem fets. Exigim polítiques urgents i efectives perquè la situació, que és d'una gravetat innegable, així ho demana. El Moviment Feminista no farà ni una passa enrere en la lluita per una igualtat efectiva entre homes i dones. Continuarem organitzant-nos i mobilitzant la societat, perquè tenim dret a anar pel carrer amb la mateixa tranquil·litat amb què ho fan els homes. Perquè tenim dret a viure en pau. Ens volem sense por! Ens volem lliures! Ens volem vives! Basta de violències sexuals! Basta de terrorisme masclista! I visca la lluita feminista».