El llibre ‘El País Valencià que volem’ (Edicions del 1979) va sortir a la llum al juny de l’any 2017 a càrrec de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PdaD) amb els objectius de ressituar el discurs polític, apoderar el País Valencià a partir de les seves pròpies característiques i fugir d’una tradicional visió pessimista de la societat valenciana per a mirar al futur.
La PdaD, qui ha coordinat l’assaig, és un espai cívic de debat i acció en què la ciutadania valenciana reflexiona sobre la realitat política del moment i fa projectes de país. Amb aquest llibre han volgut aportar opinions, anàlisis i idees sobre la situació actual del País Valencià, i al mateix temps, els diferents texts permeten fer una valoració de les oportunitats de futur i, així, descriure l’avenir desitjat. «Sense pretendre que siga una representació de tots els aspectes de la societat valenciana, les idees que hi apareixen són peces del trencaclosques que és el futur d’un poble; i les paraules amb què està expressat són el nou relat cap a la sobirania del País Valencià», expliquen des de la Plataforma.
La qüestió que condueix el llibre: Quin és el futur del País Valencià? L’obra connecta més d’una vintena d’articles de professionals que, des de la teoria i la pràctica del dia a dia en els seus respectius camps de coneixement, aporten la seva visió sobre què és i què hauria de ser el País Valencià. «És complicat saber-ho, a més a més, en un món cada vegada més controlat pel capital financer. Un món que haurà de viure amb els recursos controlats i malbaratats pel mateix capital i unes formes de societat que posen en perill la pròpia vida, amb una puixant contaminació i amb un ja inevitable canvi climàtic, així com amb nous factors tecnològics com el de la robotització», remarca Antoni Infante, president de la Plataforma pel Dret a Decidir.
‘El País Valencià que volem’ representa una ferma aposta per atorgar solidesa a un projecte de futur col·lectiu i transversal de país per als valencians. Així, els capítols del llibre han estat a càrrec de persones de referència en l’àmbit que tracten com són Enric Amer i Blanc, Josep Barberà i Sorlí, Pere Beneyto, Joan Bofarull Solé, Xavier Canales, Marc Candela, Encarna Canet, Jordi Cascales Ribera, Empar Espí i Vidal, Tomàs Fernàndez Maside, Josep Gavaldà, Vicent Grau, Sal·lus Herrero, Pau López Clavel, Carmen Melo, Xavier Mendoza i Primo, Antonio Montesinos Campos, Miquel Àngel Moret Senent, Jaume Ortiz, Vicent Partal, Sònia Rubio Romaguera, Alfons Sánchez, Joan J. Senent i Moreno, Vicent Torrent i Centelles, F. Xavier Uceda-Maza, i Francesc Viadel.
