La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dijous la campanya «Fes un gol pel valencià» per a reclamar més presència del català en l’àmbit futbolístic.

L’entitat demana més implicació als principals clubs de futbol del País Valencià per a normalitzar la llengua en les comunicacions del club i en la relació amb l’afició. A través del web (www.ungolpelvalencia.org) l’organització recull adhesions per a reclamar una millora de la situació del català en el món de l’esport, especialment en el del futbol, i exigir un tracte en la llengua pròpia en les mateixes condicions que en la resta de llengües. Durant la presentació, el delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, i la directora de l’entitat, Neus Mestres, han cridat a participar en la campanya i han encoratjat la ciutadania a mobilitzar-se pels seus drets lingüístics. A més, l’acte ha comptat amb la participació de Miquel Àngel Picornell, periodista esportiu de Ràdio Televisió Valenciana, i regidor a l’Ajuntament de Gandia, qui ha recordat la importància del valencià en l’àmbit televisiu, «un sector indispensable per a la normalització de la llengua». 


«La presència del valencià en el món del futbol és molt escassa. Els principals clubs de futbol valencians menystenen la llengua i fan les comunicacions en altres idiomes sense tenir en compte el valencià», destaca el manifest que els usuaris poden signar. En aquest sentit, l’ONG del català ha presentat un gràfic que analitza els usos lingüístics dels principals clubs de futbol valencians de primera, de segona B i de tercera divisió, que són el València, el Villarreal, el Llevant, l’Elx, l’Hèrcules i el Castelló.

La situació del valencià al futbol

Durant els darrers mesos, la Plataforma per la Llengua ha analitzat les diferents eines de comunicació i difusió dels clubs i n’ha extret una sèrie de conclusions, entre les quals destaquen:

• Només els clubs de primera divisió tenen el web en català. 

• El València CF és l’únic dels clubs que disposa d’un compte de Twitter en català, així com la seua ràdio oficial. 

• El català no està gens present en les comunicacions dels clubs de segona divisió B i de tercera. 


L’absència del català en la comunicació virtual dels clubs suposa un greuge important per als seus socis i per a tots els seguidors catalanoparlants, ja que actualment la xarxa s’ha convertit en la principal via de comunicació entre equip i aficionats. Així, la Plataforma per la Llengua demana un tracte en català en les mateixes condicions en què es dóna en idiomes com el castellà o l’anglès. Per a fer-ho possible, l’entitat ha contactat amb grups d’aficionats dels respectius equips que difondran la campanya a cada municipi i als estadis de futbol. 
Accions per a normalitzar la llengua.
Per a aconseguir revertir aquesta situació, la Plataforma per la Llengua es reunirà amb les directives dels clubs per a explicar-los la campanya, reclamar-los una major implicació en l’ús normal del català i oferir-los assessorament lingüístic. «Necessitam moltes signatures per fer pressió i aconseguir canvis significatius», ha defensat l’entitat.

L’entitat, que vetlla pels drets dels parlants, considera que els clubs de futbol s’han de comprometre a treballar per a garantir els drets dels aficionats. En concret, la Plataforma per la Llengua demana complir tres mesures bàsiques:

• Aplicar l’ús del català en la senyalització dels estadis de futbol com a signe d’identitat i vincle entre afició i equip. 

• Oferir les comunicacions del club en les mateixes condicions que la resta de llengües a través dels canals habituals (pàgina web, xarxes socials, ràdio i televisions pròpies del club). 

• Treballar per la millora de l’atenció en català als aficionats.