El candidat de JuntsxCat a presidir la Generalitat, Carles Puigdemont, ha mostrat respecte pels catalans que rebutgen la independència però ha dit que, si un 50% de catalans no és suficient perquè Catalunya esdevengui un Estat, tampoc hauria de valer perquè no ho sigui: «És suficient un 50% de la població per quedar-se a Espanya?».

Puigdemont ha subratllat també el seu respecte per «l'altra part de catalans que no volen la independència» i pels valors de la Unió Europea, i assegura que Catalunya no quedarà fora de la Unió. «L'única manera que els catalans perdessin la ciutadania europea és que Espanya reconegui la independència de Catalunya. Quan ho faci, en aquest moment, no abans, estarem en risc de quedar-nos fora d'Europa», ha argumentat.

Ha afegit que si es dóna un reconeixement d'independència per part de l'Estat espanyol, és perquè hi ha un acord que reconeix unes fronteres, per la qual cosa, si hi ha acord amb Espanya, seria «difícil d'entendre» que la Unió Europea no reconegués a Catalunya com Estat membre. Ha lamentat que aquesta negociació amb l'Estat espanyol no s'estigui produint avui dia, per la qual cosa no ha posat sobre la taula cap cessió al seu projecte per dialogar amb l'Estat perquè «l'altre costat no reconeix la dignitat» de Catalunya.

Referèndum a tot l'Estat espanyol
Com ha succeït en altres ocasions, Puigdemont no ha rebutjat arribar a plantejar que tots els espanyols acabin votant sobre la independència de Catalunya, però ha recordat que l'Estat espanyol no ha fet a cap moment aquesta proposta: «Podria ser una solució però no ho ha fet».

Ha criticat que, malgrat les mobilitzacions i eleccions dels darrers anys en els quals s'ha demostrat el creixement de l'independentisme, l'Estat espanyol no ha fet una proposta per a Catalunya més enllà de la judicial. «Com és possible que pugui guanyar les eleccions amb un programa que inclogui celebrar un referèndum d'independència i que aquestes idees et duguin a ser president però també a la presó?», ha qüestionat, i ha afirmat que suposa una contradicció que el Govern espanyol ha d'abordar.

Ha afirmat que, quan ho va abordar amb Rajoy, aquest li va dir: «No vull parlar»; i Puigdemont considera que en democràcia no existeix el dret a no discutir. Ha explicat que el dret català va aprovar el dret a decidir i que, en cas que La Val d'Aran volgués actuar com a nació, la reconeixerien perquè la reconeixen com a nació.

Així mateix, ha argumentat que el País Basc i Navarra viuen una situació diferent perquè poden recaptar els seus propis impostos, a diferència de Catalunya. «No és una mala situació, però per aquest motiu el nostre procés no té conseqüències directes en altres llocs d'Espanya», ha sostengut el també expresident català, convençut que no passaria.

Segons Puigdemont, si des de Catalunya troben la manera de canalitzar un diàleg i d'arribar a acords, a través d'eines europees, faran una Unió Europea «més ferma, disposada a afrontar les crisi». També ha dit que veu ofensiu afirmar que el seu impuls del procés sobiranista cerqui la «balcanització d'Europa» perquè, al seu judici, sempre ha actuat amb un esperit democràtic.

Així, ha constatat que gran part de les famílies catalanes són mixtes i parlen més de dues llengües, i que en cap cas vol un Estat català en què es parli un només un idioma: «Volem ser un Estat obert, però si intentes parlar català al Congrés no es pot».

Model lingüístic 

Per això, ha negat que hi hagi problema algun per parlar castellà a Catalunya, i ha criticat que partits com Ciudadanos intentin canviar el model lingüístic català: «Lluitam per un model únic, on tots estiguin junts. Aquesta és la demostració que volem ser un sol poble. Si separes a la gent per qüestió de llengua, acabaràs balcanitzant Catalunya».

En preguntar-se-li si tornarà a Catalunya per ser investit president, Puigdemont no ha volgut pronunciar-se però sí ha aclarit que aquest dimarts parlarà i respondrà a preguntes sobre actualitat política en una reunió que mantendrà amb diputats al Parlament danès.