El secretari general del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB), Antoni Gomila, ha reclamat en una entrevista a Ona Mediterrània un gir de 180 graus en la gestió d'IB3. Segons apunta l'SPIB, s'hauria de canviar tot el plantejament de la televisió: des dels continguts que s'hi ofereixen fins al tipus de contractació dels professionals que hi treballen.

Quin seria el model més raonable per mantenir una xarxa de mitjans de comunicació públics?

Des del Sindicat de Periodistes sempre tenim en ment el model de Radiotelevisió de Mallorca com un exemple a seguir perquè és una demostració d'un mitjà públic de qualitat i de proximitat que va poder mantenir-se amb un pressupost ajustat. A partir d'aquí, pensam que hem de reclamar que IB3 sigui el que ha de ser: una televisió amb un model periodístic de proximitat i de qualitat, que abordi l'actualitat de les Balears. A més, defensam que com a cadena pública que és, la seva programació ha de ser pensada com a un servei públic i no hi ha de primar l'objectiu d'aconseguir audiència. A més, internalitzar la plantilla dels informatius d'IB3 és la manera d'assegurar la independència dels periodistes, que són garants del dret constitucional de l'accés a la informació.

Paral·lelament a IB3, també pensam que Radiotelevisió Espanyola, que també és pública, ha de tornar a obrir les delegacions insulars fora de Mallorca perquè actualment a l'informatiu territorial de la cadena s'obvia la realitat del que succeeix a les altres illes.

Des del Sindicat de Periodistes, creis que hi ha d'haver una reciprocitat entre les cadenes catalanes i les de les Illes?

Sí, hauríem d'apostar per televisions més col·laboratives i amb una programació conjunta per tal de crear productes de qualitat més econòmics i rentables. S'han comès molts errors en la gestió econòmica d'IB3: s'han comprat drets d'emissió d'esdeveniments esportius que després han estat inviables de mantenir i han provocat un forat en el pressupost molt gros. Abans de cometre aquests errors s'hauria de col·laborar amb els mitjans que ens són propers. A banda d'això, donam suport a la tesi de l'Obra Cultural Balear, que mantenia que hi havia recursos tècnics per evitar la pèrdua del senyal dels canals catalans. S'hauria d'haver fet tot el possible per garantir-ne la recepció.

A la roda de premsa que vau oferir fa dos dies també fèieu una estirada d'orelles a Canal 4 per l'enfocament del vídeo que analitzava la gestió de Mateu Isern...

Efectivament. Sostenim que una peça informativa no pot incloure elements opinatius. El problema no és que dins de l'informatiu hi hagi un bloc d'opinió, perquè a moltes altres cadenes això ja s'ha fet, sinó que no és admissible que dins una notícia que se suposa que és informativa s'hi inclogui l'opinió. Si Canal 4 vol fer un apartat d'opinió dins els seus informatius no hi ha problema, però l'ha de separar de manera clara del bloc informatiu. I, en tot cas, tampoc pot sobrepassar determinats límits; la cadena va anar més enllà de la valoració de la gestió d'Isern com a batle de Palma i va entrar en el terreny dels qualificatius personals. Això infringeix el codi deontològic periodístic.

I què pensau de la política que se segueix a les campanyes electoral que estableix els blocs electorals?

No funciona de cap de les maneres. No té cap sentit que les forces minoritàries disposin de set segons mentre que les majoritària tenen a la seva disposició minuts i minuts. Què es pot dir en set segons? No és pot dir res. Per tant, la distribució cronometrada dels espais electorals no és encertada. Pensam que s'ha de seguir un criteri periodístic enlloc d'establir quotes de minuts. Si, per exemple, una formació política presenta una proposta que és noticiable s'ha de poder mostrar pels mitjans de comunicació públics sense que el nombre de vots del partit suposi un problema.